Joanots d'aigua

Cavall Fort núm. 1294 (2016)

Els Joanots d’aigua

Eren uns titelles dibuixats en paper. Els infants retallaven amb tisores els contorns de braços i cames, després els relligaven amb un fil al costat central de la figura i els feien bellugar com si ballessin, tot estirant el fil.

Per què tenien aquest nom?

A finals del segle XIX, a casa nostra, era costum que la mainada construís ninots de cartró com a joguina pels volts de la revetlla de Sant Joan. Probablement recordaven alguna antiga divinitat que simbolitzava el solstici d’estiu. Aquests ninots també eren coneguts com a Joan de les vinyes, Joan de paper o Joan de cartró.

Danses coreogràfiques

Sovint es reproduïen diversos titelles per retallar en una mateixa cartolina amb la voluntat de crear grups de figures dansadores. Les figures anaven abillades amb vestits tradicionals, per exemple, xinesos o indígenes; o amb connotacions regionals de l’estat, com ara andalusos, aragonesos, catalans, gallecs... També hi havia titelles que evocaven personatges principals de composicions musicals, com els de la sarsuela Robinson Petit.

Els titelles francesos

Pels volts de la mateixa època, a França, es van començar a estampar, en làmines de paper, en colors, els pantins. Traduït al català, pantins vol dir “titelles”. Reproduïen personatges divertits vinculats a la comèdia de l’art i que despertaven un sentiment de simpatia entre el públic infantil: arlequins, colombines, clowns, pallassos, pierrots...