Cavall Fort núm. 1294 (2016)
Els Joanots d’aigua
Eren uns titelles
dibuixats en paper. Els infants retallaven amb tisores els contorns de braços i
cames, després els relligaven amb un fil al costat central de la figura i els
feien bellugar com si ballessin, tot estirant el fil.
Per què tenien aquest
nom?
A finals del segle
XIX, a casa nostra, era costum que la mainada construís ninots de cartró com a
joguina pels volts de la revetlla de Sant Joan. Probablement recordaven alguna
antiga divinitat que simbolitzava el solstici d’estiu. Aquests ninots també
eren coneguts com a Joan de les vinyes,
Joan de paper o Joan de cartró.
Danses coreogràfiques
Sovint es reproduïen
diversos titelles per retallar en una mateixa cartolina amb la voluntat de
crear grups de figures dansadores. Les figures anaven abillades amb vestits
tradicionals, per exemple, xinesos o indígenes; o amb connotacions regionals de
l’estat, com ara andalusos, aragonesos, catalans, gallecs... També hi havia
titelles que evocaven personatges principals de composicions musicals, com els
de la sarsuela Robinson Petit.
Els titelles
francesos
Pels volts de la
mateixa època, a França, es van començar a estampar, en làmines de paper, en
colors, els pantins. Traduït al
català, pantins vol dir “titelles”. Reproduïen personatges divertits vinculats
a la comèdia de l’art i que despertaven un sentiment de simpatia entre el
públic infantil: arlequins, colombines, clowns, pallassos, pierrots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada