divendres, 10 de juny de 2016

Paper de lleixa *


PLL - 001 (DGCPAAC)

En les calaixeres del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya hi ha una simbòlica gràfica sèrie, la qual, només, està integrada per un únic document classificat en l’arxiu com a Paper de lleixa.
En relació a aquest tipus d’impresos, el folklorista Amades en el llibre: El Quixot dels Ignorants (2005) hi dedica també un brevíssim capítol on explica que: “És costum adornar i guarnir les lleixes de maons destinades a guardar la vaixella rústega, els vasos i escudelles que acostumen a haver-hi als racons de les cuines rurals que hi ha al voltant de la campana de la xemeneia de les llars. L’ornament consistia a col·locar a la vora una tela a manera de farbalà, de color roig o de vegades llistat en colors cridaners. Sovint, aquest farbalà, especialment a les cuines modestes de ciutats, viles i llogarets, era de paper que la mateixa retallava per una de les vores en forma d’ona.
Aquest costum no és privatiu nostre; el coneixem d’altres països, i a França, sobretot, sembla que s’utilitzaren per adornar lleixes papers d’imatgeria popular pintats a la trepa i distribuïts en tires o ratlles. Malauradament no sabem amb certesa que entre nosaltres s’arribés a imprimir imatgeria amb aquesta finalitat especial, però sí que coneixem fulls distribuïts d’aquesta manera amb escenes infantils que, si bé no sabem que s’empressin per a les lleixes, hi podrien haver servit. Com també s’haurien pogut utilitzar en aquest sentit els fulls de tires que representaven escenes militars i formacions de soldats en actituds molt diferents, usats generalment com a diversió per a la mainada i que a França serviren també per adornar les bancades laterals de llits, perquè, així com aquí les disposaven antigament de cap a peus, allí es disposen de costat.
La producció d’ornaments per a lleixes constituí una petita indústria casolana. Es plegaven en forma de manxa tires llargues de paper que es foradaven i es retallaven com un fistó amb l’ajuda d’encuny, i es pintaven amb patrons alguns detalls que contrastessin amb el paper per obtenir una nota vistosa. Més tard es mecanitzà i es feren les randes a màquina i s’estamparen en les ones escenes no de traçat tosc com els dels vells fulls, sinó de dibuix erudit. N’és un exemple l’ornament amb una representació del Quixot on consta la següent ressenya: Primera fàbrica de papel pintado.”
Pel que fa a l’únic paper de lleixa que hi ha al Fons Amades del Departament de Cultura, hi trobem il·lustrada com a figura central una jove filadora, darrera de la qual hi ha assegut en una cadira un jove en posat de descans o avorrit (anem a saber... si d’esperar poder flirtejar amb la poncella de rostre alegre concentrada a mostrar les seves habilitats manuals). L’espai de l’estampa respira un aire un xic romàntic ja que es divisa a l’horitzó un frondós jardí que hi ha més enllà d’una barana amb una planta floral exuberant i uns ocells que voleien en el cel, que ajuden a crear una atmosfera rural vuitcentista que pel vestuari, pentinats i barrets dels protagonistes recorden uns personatges valencians.
En un altre sentit i, com a curiositats, recordar que el llibre: El Quixot dels ignorants de Joan Amades és originàriament un estudi escrit pel folklorista català, que l’any 1946 va formar part d’un altre llibre redactat en llengua castellana i signat per l’ocasió per Joan Givanel i Agustí Calvet Gaziel, titulat: Història Gràfica de Cervantes y del Quijote. Comparar un i altre text té la seva gràcia, com també, a tall d’anècdota, és interessant descobrir la traducció de papers de lleixes en llengua castellana és diu: vasares.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=17528

Cap comentari:

Publica un comentari