Figures d'Advent (DGCPAAC)
En la pàgina 751
del Vol. V del Costumari Català de
Joan Amades, hi ha una il·lustració amb el següent peu: “Figures representatives de l’Advent, en paper retallat, que serviren
de calendari d’aquest període d’abstinència. Cada setmana se’ls tallava un braç
o una cama, i la nit de Nadal, en tornar de la Missa del gall, se li tallava el
darrer i era tirada al foc amb certa solemnitat. Les quatre procedeixen de
Barcelona.”
Doncs bé, en les
calaixeres del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya hi trobarem les quatre figures originals d’advent en les quals fa
referència el peu anterior citat. Això sí, integrades en la col·lecció de
llufes efímeres del folklorista ja que, probablement, va considerar escaient
agrupar totes les peces en una única sèrie on, per cert, també hi ha Velles
Quaresmes, possiblement, perquè tenien en comú semblances de forma.
De retorn en el volum
del Costumari i relacionat amb la
tradició de fer aquests ninots de paper, l’Amades escriu que: “Antigament, l’advent constituïa les cinc
setmanes anteriors a Nadal. Havien estat de rigorós dejuni i d’estreta
penitència. Tant és així, que hom el qualificava de “carnestoltes de Nadal o
d’advent”, i també de quaresma de Nadal, d’advent, d’hivern, de Sant Martí, i
de petita. Actualment, l’advent comprèn el període de temps inclòs dins dels
quatre diumenges abans de Nadal i comença pel diumenge més immediat al dia de
Sant Andreu, que sempre s’escau entre el dia 27 de novembre i el 3 de desembre.
Per a portar el compte del curs de l’advent s’havien
retallat uns ninots de l’aire dels emprats per a calcular la quaresma.
Ordinàriament volien simular un home, així com els quaresmals, corresponents a
les cinc setmanes de duració de l’advent. Cada diumenge se’ls tallava un braç,
i la nit de Nadal, en tornar de la Missa del gall, se li tallava el darrer i es
tirava la resta de la figura al foc amb certa solemnitat. El costum fa molt
anys que s’ha perdut i gairebé ja ni és de record de la nostra generació; això
no obstant, encara sabem d’una llar barcelonina on es practica, i d’ella
procedeixen les figures que donem per mostra.”
Pal que fa aquesta
llar de Barcelona que comenta en el llibre l’Amades, malauradament, es fa
difícil de poder d’esbrinar. De fet, les úniques anotacions trobades en relació
a les figures són les paraules escrites damunt d’alguns dels ninots originals (dominiques d’advent, darrer diumenge de novembre
L’adven) o bé, en les cartolines blanques que els fan de suport base (llufa), les quals, de retruc, ens són en l’actualitat mostra del
criteri de conservació d’una altra època ja que optaren per encolar les peces
d’Advent al damunt. Respecte a la lletra manuscrita, cal afegir que aquesta és
de de la Consol Mallofré, la incombustible secretaria personal de l’Amades.
Si
analitzem detingudament cadascuna de les figuretes, és interessant observar que
són retallades, probablement, amb dolçor infantil tot utilitzant papers
d’embalar, reciclats o bé de diaris. En relació a les mides, aquestes oscil·len
entre els 20 i 25 cm. tant d’alçada com d’amplada i com a tret de confecció
tenen forats fets a posta per dibuixar ulls, nas, boca, botons i altres complements
de vestuari. Ara bé, posats a mirar amb lupa, a la figura superior que es
reprodueix en el llibre es pot entrellegir paraules que fan referència a la
revista Haz (Semanario del Sindicato
Español Universitario de la Falange). Res, sense més importància, potser
només fou cosa d’emprar el paper que tenien a mà en aquell moment la família
barcelonina, potser?
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=18843
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=18843
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada