Nadala (DGCPACC)
De les estrenes a les felicitacions
nadalenques fou el títol d’una exposició que l’any 2007
l’aleshores anomenat Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya va realitzar al Palau Moja de Barcelona, on
s’exhibiren part destacada de la col·lecció de Nadales del Fons Joan Amades amb
l’objectiu d’apropar-les al gran públic i promoure’n la difusió entre els
estudiosos de la imatgeria impresa i que, en l’actualitat, es conserva a les
instal·lacions del Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura
Popular, Associacionisme i Acció Culturals.
Pel
que fa a l’exposició de les Nadales, en Lluís – Carles Busquets fou el
comissari de la mostra i en el catàleg que se n’edità explica que: “La nadala més antiga que hi ha a l’arxiu Joan
Amades és de l’any 1837 i fou editada per la vídua i la filla del senyor Brusi,
destinada als seus repartidors del Diario de Barcelona, el popular – Brusi – Es
tracta d’una litografia en blanc i negre sense cap simbologia nadalenca...
...Aviat, però, això canviaria i a partir,
sobretot, de la segona meitat del segle XIX, els temes, tant dels gravats com
dels versos que els acompanyaven en la majoria de casos, eren ja els propis de
Nadal i feien referència sobretot a un tema
que atreia tant creients com descreguts com és el dels àpats i la teca
d’aquestes diades. Aquestes felicitacions duien ja la dècima al dors, i
reservaven la primera cara al gravat, guanyant d’aquesta manera en vistositat,
mentre que fins ara duien gravat i dècima junts..”
En
relació al conjunt de documents que integren la sèrie del folklorista, aquesta
arriba als 992, impresos tot explicant Lluís - Carles Busquets en el catàleg de
l’exposició que: “L’any 2005 la
col·lecció de nadales del fons Joan Amades fou ampliada i complementada amb una
adquisició de 92 exemplars comprats a un llibreter de vell pel Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per tal d’incorporar
nadales sobre diferents oficis ja que fins aleshores a la col·lecció només hi
havia representades sèries de serenos, vigilants i escombriaires. Aquestes
sèries consisteixen en general en uns models estandarditzats on solament es
canvia el nom i el dibuix de l’ofici segons l’ocasió. La majoria dels dibuixos
d’aquestes felicitacions són anònims, però tanmateix n’hi ha de signats per
Aguado i una sèrie per Opisso. La impressió és cromolitogràfica í apareix
datada entre els anys vint i cinquanta del segle XX...”
A més
a més de les Nadales, integren la
destacada col·lecció de l’Amades dibuixos originals, proves de color de
l’il·lustrador, plaques cromolitogràfiques i rètols publicitaris que, com
destaca Busquets: “...Pot donar la
impressió que tothom estava entusiasmat de rebre felicitacions nadalenques a
casa seva, però faltaríem a la veritat si no féssim menció de les persones que
per una causa o altra, n’eren repatanis. Va arribar un moment que n’eren tants
els qui passaven pels pisos a desitjar les bones festes, que finalment això va
provocar un rebuig d’aquesta mena de felicitació...
...Durant aquesta darrera època també
s’esdevingué que hi havia qui s’aprofitava de l’ocasió i es feia passar per
treballador d’una determinada ocupació i s’anunciava, falsament, a les cases
donant felicitacions que prèviament havien comprat a la llibreria. Quan
arribaven els veritables operaris es trobaven que els altres ja havien passat
i, a més, ho podien demostrar amb les nadales que prèviament els altres els
havien donat...”
Deixant
a banda la picaresca, la qualitat artístiques de les il·lustracions és molt
interessant i, en l’actualitat, gràcies
a Internet, estan accessibles al repositori www.calaix.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada