dijous, 1 de desembre del 2016

Els Pastorets centenaris de Josep M. Folch i Torres



Cavall Fort núm. 1305 / 1306 (2016)

El dia 24 de desembre de 1916 s’estrenava en l’antic teatre Coliseu Pompeia de Barcelona la popular versió de l’obra els protagonistes de la qual són un parell d’espavilats pastors: en Lluquet i el Rovelló.

Un text molt estimat
Els Pastorets és una representació teatral esperada de les festes de Nadal que, cada any, entre els mesos de desembre i gener reuneix en pobles, viles i ciutats del país més de 60.000 espectadors en les gairebé 250 funcions que es realitzen, majoritàriament, interpretades per companyies de teatre amateur, les quals entre directors, actors i equips tècnics mobilitzen unes 6.600 persones.
D’autors teatrals que han escrit obres protagonitzades per altres pastorets  n’hi ha uns quants, com per exemple les que van redactar Frederic Soler “Pitarra”, Ramon Pàmies, Lluís Millà, Francesc d’A. Picas... Ara bé, es calcula que dels grups de teatre que els escenifiquen entorn d’un 40 %  ho fan en la versió d’en Josep M. Folch i Torres.

Els orígens de l’obra
El gènere teatral dels Pastorets es remunta als antics drames religiosos medievals L’officium pastorum (l’adoració dels pastors) que es feien, durant la nit de Nadal, en l’interior de les esglésies coincidint amb la Missa del Gall.  Amb el pas del temps però, i arran d’unes normatives acordades per savis de l’església, els actes d’adoració es traslladaren al carrer per, més endavant i en format d’espectacles, passar als escenaris de sala amb pati de butaques. Però, no serà fins l’any 1887 i a partir de l’obra del prevere Miquel Saurina Los Pastorets en Betlem o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, que l’estructura del text es consolidi de forma definitiva i les representacions a través de la xarxa de Centres Catòlics siguin presents arreu del territori.

Peça amb finalitats didàctiques
L’argument dels Pastorets combina escenes d’origen religiós que parlen del relat evangèlic de la Verge Maria i St. Josep (l’adveniment de l’Infant Jesús), la lluita entre els dimonis Satanàs i Llucifer vers els arcàngels St. Miquel i St. Gabriel (el bé i el mal) i, ho fa, barrejant-ho amb un sainet protagonitzat pels simpàtics Lluquet i Rovelló que, entre la broma i la reflexió moral, rememoren el misteri del primer Nadal.
I és que el dramaturg, en la introducció del llibret de teatre, exposa que en escriure Els Pastorets utilitza expressament un llenguatge planer i una trama infantil plena de situacions anacròniques que accentuen la bona jeia dels personatges i el tarannà particular dels dimonis tot inspirant-se, a la vegada, en les entranyables figuretes del Pessebre, la bona olor de la molsa humida, del suro florit i l’encís de les clàssiques casetes que trobava les vigílies de Nadal en les paradetes de la Fira de Santa Llúcia davant de les escales de la Catedral de Barcelona.

Autor infatigable
Josep M. Folch i Torres fou un escriptor Barceloní que va viure entre els anys 1880 i 1950, el qual va dedicar una part destacada de la seva obra a la literatura infantil. A més d’escriure teatre, publicà moltes novel·les i innombrables contes, com per exemple, Les aventures extraordinàries d’En Massagran o, també, les  Pàgines viscudes en el setmanari Patufet.
Per fer-se una idea de l’agilitat amb què escrivia, cal explicar que durant quatre anys, cada mes, editava una novel·la de més de cent pàgines a la col·lecció Biblioteca Gentil. Dit això, doncs, no ha de sorprendre comentar que va arribar a escriure el text dels Pastorets en només cosa de quinze dies! Ara, segur que s’ho va passar la mar de bé redactant-lo ja que es comenta que des de ben petit li agradava tant anar al teatre que, en tornar a casa després de la funció, representava davant dels familiars fragments de les obres que havia vist.

Els cuplets musicals
En un munt de municipis, les versions dels Pastorets inclouen en mig de la funció cantades de versets o cuplets on actors i, a voltes, espectadors repassen amb un punt d’humor i d’ironia fets de caire local, històrics i socials que han estat notícia en els últims mesos.

Juguem a parlar com el dimoni?
Pel que fa als diàlegs del banyetes d’en Satanàs en l’obra, sovint deixa anar expressions sonores que fan pudor de socarrim. Són divertidíssimes! Fem la prova? Som-hi? Arruguem nas i celles, engruixim la parla i diem en veu alta:  “Sac de rocs escantellats!”, “Caps de cargol sense closca!”, “Becs de lloca esmicolats!”, “Closques de coco esclafades”...

Pel seu valor artístic i patrimonial el Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut la distinció d’incloure Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres entre les commemoracions culturals més rellevants del 2016.

Per saber-ne més:
Centenari Pastorets: http://www.centenaripft.cat/
Coordinadora de Pastorets de Catalunya: http://www.pastoretsdecatalunya.cat/

Fundació Folch i Torres: http://www.fundaciofolchitorres.org/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada