divendres, 25 de novembre de 2016

Empaperats *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Per prescripció facultativa, vinc altre cop de passejar, avui, pels carrers del centre comercial del poble. (Bé, això que explico de les caminades... no us han de venir de nou, veritat?) Perquè, servidor, faig cas de les recomanacions dels metges del “Seguro”:
-         Vostè Llorens, surti de casa, home, i... distreguis!
Oh, distreguis, distreguis... “lego” ho tenen aclarit aquestos de les bates blanques! Què faig? Pujo en “globo”? Fumo un caliquenyo? Prenc un “Cubata”? Em poleixo lo patrimoni amb un iot i m’arribo amb quatre mosses a les Maldives? Reee, no puc fer res de tot això, ni mirar aparadors de botigues perquè, amb la munició de pastilles que m’he de prendre del colesterol, simtrom, artrosi... no me’n queda ni per comprar pipes! Ho sé, sóc un exagerat però, ara que tinc temps com a jubilat per fer coses, no tinc peles i, abans quan en tenia, de calés, no disposava d’hores per “patejar-los”. Ja, ja... sempre rondino però és una veritat com un pa rodó de quilo!
Mireu... (un segon que m’arribo al penjador on tinc a la butxaca de l’abric uns papers que m’han donat) D’això:
       Montserrat, que has vist on he deixat l’abric?
       Està a l’habitació, damunt del llit. Posa’l al seu lloc.
       Sí, sí, ara ho faré... Un segon, que parlo amb els de la ràdio.
A veure... ja ho tinc! Escolteu, gairebé només obrir la porta del carrer se’m apropa un xicot amb rostre oriental i, de forma dissimulada, em dona una targeta de massatges on hi ha un parell de xicotes. Sí, hi diu que la segona copa és gratis! Això mateix! Ah, encara no porto 10 minuts de passeig que també se m’atansa un negret, el qual m’obsequia amb un paperet d’un vident africà que ho cura tot. Sí, deu ser el dia... arreplego el millor del barri. Perquè això passa, eh? Hi ha vegades que sembla que s’hagin posat d’acord per bombardejar-nos. Ah, i encara m’he trobat tres iaiones que em proposen llegir un tríptic on parla d’uns llibres que fan transitable la vida en el més enllà. Ara hi corro!
Tip d’omplir butxaques, torno cap a casa on, a la bústia, m’esperava un darrer paperet amb viatge gratuït a fer un tastet en un celler de vins a canvi d’un pernil, dues flassades i un collaret. Iui, lo que s’ha de fer per un plat de llenties!

Una abraçada ben forta... i, fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=18916

Cap comentari:

Publica un comentari