Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Mare
de Déu Senyor, això ja no és el que era! Resulta que ara força cotxes gairebé
porten incorporat un GPS. Sí, allò del: “Global
Positioning System” que es veu que serveix perquè puguis arribar als “puestos” amb el suport de les
indicacions que et va contant una veu artificial que, prèviament, programes i
que diu coses com ara: - A 100 metros gire a la derecha. O, bé:
- Coja la salia 27 dirección Sant Vicenç
dels Horts.
Ja us
ho diré, una meravella de la tecnologia que, malauradament, ha fet desaparèixer
pràcticament del “mapa” (mai millor
dit) els mapes desplegables de paper de carreteres. Bé, potser ja no us en
recordeu, perquè tot canvia massa de pressa, però, en la guantera dels cotxes (lloc,
per cert, on en els inicis de l’automoció es guardaven uns guants perquè, si
havies de tocar el motor de l’auto, no et cremessis) fins ara fa 4 dies, tothom
hi tenia entre altres coses, mapes de carreters per mirar de saber (en cas de
dubte durant la ruta) per on dimonis circulàvem. Encara recordo vivències amb
la Montserrat al costat fent de “copiloto”
amb uns llençols d’aquests estampats amb ponts, camins o rius, desplegats,
buscant on parava un poblet perdut entre muntanyes.
Renoi,
en més d’una ocasió vinga donar voltes; ara amunt, ara avall fins arribar al
cap d’una estona, a la “desesperada”,
a utilitzar la millor de totes les solucions que hi puguin haver per sortir de
dubtes que no és altra que la de preguntar al primer ésser humà que et trobes, abaixant
el vidre de la finestra i traient los caps tots els ocupants del cotxe, amb
cara de perduts, per preguntar: - Anem bé
per anar Sants?
Clar
que, llavors, l’interlocutor, sovint
respon amb cara de peix bullit i diu: - No
ho sé, no sóc d’aquí. Preguntin més endavant... I, au, tornem-hi! Diguis
gràcies, apuja el vidre, mira endavant i “arranca”
el cotxe fins a la “desesperada”
trobar asseguts en un banc una colla de jubilats, cadascun dels quals t’indica una alternativa diferent.
Total, que tot plegat em fa pensar en la primera vegada que amb la senyora ens
vàrem plantar amb lo cotxe a Barcelona i, en sortir, no sabíem com fer-ho. Ja
preguntàrem ja... però, al final, haguérem d’aturar un taxi, la Montserrat
pujar-hi i, servidor, seguint-los amb el cotxe al darrera fins a la Diagonal.
Una abraçada ben forta...
i, fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=22357
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada