Peus del Fons Amades (Foto: DGCPAC)
En els
volums IV i V de l’obra del Costumari
Català, Joan Amades reprodueix, respectivament, dues imatges de la mida de
la sabata de la Mare de Déu. Concretament, en la pàgina 843 del IV llibre hi ha
estampada la relíquia del Santuari de la Mare de Déu de Bellpuig de les
Avellanes i, en la pàgina 157 del V tom, hi ha impresos l’anvers i el revers
del peu de la Mare de Déu de Rocaprevera de Sant Feliu de Torelló.
De
relíquies de peus, en les calaixeres del Fons Amades de la Direcció General de
Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, se’n conserven, però, un total de 4 exemplars
catalogats amb els topogràfics: FRE 893, 894, 1157 i EST 450 que, suposadament,
difonen la veritable sabata de la Mare de Déu, la qual és venerada fins i tot en
diferents indrets més enllà del país.
Pel
que fa al possible origen i atributs de la mida, en l’interior de la plantilla
de la Mare de Déu de Bellpuig hi ha la següent inscripció on diu que: “... Es venerada amb gran devoció en un
convent de Loreto, al regne d’Itàlia, ciutat en que es conserva la seva
santíssima Casa portada miraculosament per mà dels àngels de Jerusalem. El Sant
Pare Joan XXII va concedir 300 anys d’indulgències a qui besi tres vegades
aquesta mida i digui tres avemaries, indulgències que foren confirmades pel S.
Pare Climent VIII l’any de nostra redempció de 1603. Com que aquestes
indulgències no tenen prescripció de nombre, poden guanyar-les totes les
vegades que vulguin al dia els devots de la Santíssima Verge Maria i es poden
també aplicar per les ànimes del purgatori. Per a major glòria de Reina del cel
i de la terra és permès treure d’aquesta mida d’altres de semblants, les quals
gaudiran de les mateixes indulgències. – Aquesta festivitat es celebra a Itàlia
el 10 de desembre.”
En
relació al gravat de Rocaprevera, en una part del revers, el text exposa que: “A tota deprecació à Nostra Senyora de
Roca-Prebera se guanyan 40 dies de indulgencia concedits per lo Ilim. D. Pere Martínez
de San Martin, bisbe de Barcelona”. Ara bé, la força d’aquest peu que
Amades edita i comenta en el Costumari (i
del qual, per cert, en les calaixeres del Fons no se’n conserva cap exemplar)
rau en el disseny ja que s’hi reprodueix també una serp (el dimoni) que resulta
esclafada gràcies a la simbòlica petjada del peu la Mare de Déu.
Dit
això, no ha de sorprendre que precisament el folklorista comenti en el volum V
que: “... Invocada per al mal de peus. Al
santuari venien una estampa que figurava el peu de la imatge; els fidels i
romeus l’adquirien per guarir-se, car hom creia que portar-la plana, al fons
del calçat, guardava de tota mena de dolor de peus i de cansament. Els grans
corredors i caminadors incansables, els lleugers i andarecs, hom creia que
devien llur resistència en aquest sentit a la possessió d’un peu de la Mare de
Déu, de més virtut que els altres, el qual mai no deixaven de portar dins de la
sola del calçat.”
Respecte a les altres estampes més tosques de
realització que es custodien al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, tret de la vinculada al Santuari de Bellpuig, comentar que s’hi
reprodueixen textos semblants però en llengua castellana. Així com, a tall de curiositat col·lectiva, explicar que,
si fem cas de les proporcions de les plantilles (d’uns 17 x 6 cm.), vindrien a
escenificar un peu més de nena petitona que no pas una altra cosa.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=22490
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=22490
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada