Hoooooooooola, bona hora a tothom
Disposar
d’un programa automàtic de repic de campanes té certs avantatges. Clar, que...
també, potser, alguns inconvenients. Bé, o potser no? Sigui com sigui, al poble
hi conviuen amb certes dificultats per part del campaner la tradició secular
d’enfilar esglaons cap a l’atalaia de l’església per a fer tocs i repics en
jornades assenyalades (ei, esmorzat) amb la comoditat, també, (esmorzat) d’anar
a peu pla cap a la sagristia a prémer el botó que la informàtica ofereix al
campaner a fi de fer-les sonar mentre ell (si li ve de gust) pot a la vegada
combregar a missa.
En
altres paraules, allò que recollia la dita de: No es pot tocar campanes i anar a la processó, en l’actualitat, i
tant que es pot fer! Doncs, al municipi, lo pica campanes, amb l’eclosió de la tecnologia
s’ha mal acostumat a utilitzar (des del bar on continua esmorzant) “lo mando a distància” per fer els tocs
de bateigs, focs o, per dir uns altres de programats, difunts.
Res,
que aquest darrer hivern, el campaner, en
Macari com a conseqüència de l’electrònica, s’ha engreixat i el metge li ha aconsellat que
vagi al gimnàs a suar la cansalada que qualsevol dia farà un pet com un aglà. I,
de fet, no ha dit pas que no, però, per sorpresa del doctor, li ha comentat que
s’hi apuntarà després de la primavera perquè és precisament durant aquesta
estació quan, malgrat l’obesitat adquirida, tindrà encara interès en enfilar-se
a diari escales amunt.
“Lo matasanos” indagant
en la voluntat del pacient de posposar l’inici de la pràctica esportiva, n’ha
volgut saber detalls rebent, com a primera resposta, que durant aquest període
les vistes als paisatges que divisa li alegren els ulls.
- Ho comprenc... (ha reflexionat en veu
alta el de la bata blanca afegint) – Clar,
la privilegiada contemplació aèria dels
camps de cereals verds, els fullatges dels ametllers, les flors... Però, home,
vostè, això, ho pot continuar fent pujant i baixant escales la resta de l’any gaudint
dels canvis en la natura i, a més, s’estalviaria pagar gimnasos, no?
- Cregui’m, doctor. (respon
seriós lo Macari) - Lo d’anar més
endavant a fer esport, francament, no li ho discutiré. Ara, digui’m si vol cap
verd, però, l’interès per les vistes aèries primaverals les dirigeixo als
terrats de les cases on més d’una veïna aprofita els primers rajos de sol de la
temporada amb bikini!
Una abraçada ben forta... i, fins a la
propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=23727
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada