Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Des
que tenim memòria (que ja és dir!), una de les constants culturals de casa ha
estat el fet d’anar al cinema. Ui, la de metres i metres de cintes embobinades
que hem arribat a visionar! Diguem que: del blanc i negre i mut al sonor i en
color, unes quantes carretades han estat. Vaige, que traduït en hores, una animalada on hem tingut temps de
riure, plorar, somiar...
Què us
diré? Hem fet volar coloms en més d’una ocasió tot creient-nos: Cowboys del far
west; dansarines del Bolshoi; gàngsters de Chicago; faraones de l’antic Egipte;
astronautes interestel·lars; científiques de bata blanca; domadors de lleons...
Res, uns somiatruites que hem passat tardes de diumenges asseguts a les
butaques enamorats de les estrelles de Hollywood com: la Greta Garbó; l’Erroll
Flynt; la Rita Hayworth; lo Tyrone Power; la Bette Davis, lo Clark Gable...
Ah,
que no els coneixeu? Doncs, diguem que són alguns dels artistes que ens tenien
el cor robat. Bé, si sou més o menys de la meva quinta, ja sabeu de qui parlo,
veritat? Ara, els que sigueu de la darrera volada; aquí, canvieu els noms pels
que desitgeu, ja que, tots plegats, en alguna ocasió o altra ens han venut la burra!
En
l’actualitat però, més enllà d’actrius i actors o, posem el cas, també, de celebritats
que es dediquen a la direcció, em commou el llenguatge publicitari que
s’utilitza per arrossegar-nos a entrar al cinema. Ei, que amb la Montserrat, (insisteixo)
com a bons cinèfils, malgrat els preus, hi continuem anant, eh?
Només
que, més enllà dels cartells que entaforen a les vitrines de les sales amb
fotografies i noms dels intèrprets,
em fan riure els titulars afegits en un racó o altre del pòster amb la
finalitat de vendre’ns la moto! Sí, és tot allò dels adjectius qualificatius
(simples) on es llegeix: “Fascinant”;
“Espectacular”; “Colossal”; “Obra mestra”...
I, a
partir d’aquí, embolica que fa fort! Perquè, sovint, a més, ens refreguen allò:
“d’Actriu guanyadora de dos Òscars”; “Pel·lícula guardonada amb la Palma d’Or”;
“Premi especial del públic de Cannes”... o bé, (en lletra més petita) però,
que també llueix: “Nominada als Cèsar”; “Programada
al Sundance Film Festival” o, per exemple, “Dels creadors de... ens arriba...”
Ei,
però, quan en un rètol, sobretot, hi destaquen
frases lapidàries del tipus: “Els amics
de veritat mai t’abandonaran” això (ja m’ho perdonareu) són figues d’un
altre paner.
Una
abraçada ben forta... i, fins a la
propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/la-cartellera/
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/la-cartellera/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada