Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Llegeixo
en la premsa de paper (compto que ja sóc dels darrers que ho fan) que, per
entrar a les cases, no necessitarem les claus que portem a les butxaques. El
primer que m’ha vingut a la memòria en fullejar la notícia ha estat la meva
padrina Ramona. Ai, si pobra dona aixequés lo cap! Encara la recordo els
diumenges tornant de missa traient del “bolso”
una clau de ferro de dos pams que introduïa al pany i, en girar pel forat, feia:
- Crack, crack, crack...
Clar
que tampoc no em ve de nou l’escrit perquè, de fet, per obrir la porta del
cotxe o la del garatge, fa temps que fem servir com alternativa a la clau el
comandament a distància; així com en el hotels, una targeta magnètica de
plàstic que a la vegada, després, guardada a lloc, facilita que tinguem llum a
l’habitació. Ui, com canvien les coses!
Endarrere
queden les mítiques seqüències de pel·lícules sobre carcellers (ben mirat però,
endarrere... no queden tant) que, per obrir i tancar les cel·les, havien de
remenar un manyoc de claus que duien en un clauer més gran que una arracada amb
un lloro pendulant. I, precisament, en pensar-hi... No “lloro”, ploro, sí, ploro pels presos polítics que estan tancats
injustament per un estat, el qual fa aigües per totes bandes: Monarquia,
política, justícia, banca... I, tant de bo, avui, pogués reviure una vivència
de quan vaig ser petit i el meu pare es
guanyava la vida fent de fuster.
Un dia
de vacances que voltava pel taller, un client va apropar-se a la fusteria capficat
perquè no podia entrar a casa, s’havia deixat les claus en l’interior. Lo pare,
tranquil, va agafar diverses eines: un martell, un tornavís, unes estenalles...
i vàrem dirigir-nos (ep, el mocós d’un servidor també) cap a la residència de
l’afectat. Arribats a destí, atentament, es va mirar el pany i, abans de fer
res, de la butxaca en sortir un grapat de claus de mides dispars que duia en un
clauer. Les observà, remenà i, quan en va trobar una que li feia el pes,
l’encarà al pany i... (davant l’atònita mirada dels presents) sentírem: - Crack, crack, crack... La porta es va
obrir!
El
primer comentari que va dirigir al client fou: - Ep, si us entren... jo no seré, eh? Canviaren el pany. A l’acte!
Ara, com desitjaria que aquell màgic clauer tragués de la presó els polítics.
Una
abraçada ben forta... i, llibertat dones i homes presos i exiliats!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/clauer-magic/
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/clauer-magic/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada