dimarts, 4 de desembre de 2018

Banyes, cues i calderes que fan xup xup!


Rebo via correu electrònic un missatge de l’equip del Núvol amb la voluntat que els assessori entorn una consulta tècnica. Bé, aquesta petició tampoc no és cap secret. La pregunta, en qüestió, està relacionada amb les representacions patrimonials dels Pastorets a Catalunya i, amb bona consideració de la seva part cap a un servidor, (gràcies Bernat i companyia per la confiança) demanen consell per saber quines són les propostes més recomanables ara que està a punt d’iniciar una nova temporada teatral.
D’entrada, bufo! Per altra banda, la resposta que exposaré pot semblar de fugida d’estudi però tinc molt clar que no és així ja que crec que la cosa la porto observada. Total, el que vaig a exposar a continuació és que no sóc del parer de recomanar en particular un o altre elenc teatral per anar a descobrir Pastorets. Sincerament, tots ho fan el millor que poden i el fet d´haver de recomanar uns en comptes d’altres trobo que avui, aquí, no toca. Per què? Doncs perquè hi ha moltes variants o consideracions a tenir present. Com ara la dedicació. Sí, els grups estan integrats per persones voluntàries, les quals professionalment es guanyen les garrofes en altres coses i, per l’ocasió, esgarrapen hores per pujar a la tarima a fer el miracle d’aixecar el teló en cada funció. Clar que, tal vegada, tothom ho voldria fer com si fos al TNC però, a més, el pressupost econòmic dels grups varia. Des dels més esquifits als més espigats la qual cosa no significa tampoc que com més recursos els resultats hagin de ser millors, ara bé, ajuda. També, l’antiguitat de les companyies que any rere any en la seva programació nadalenca munten Pastorets i, diguem que, suposadament, llavors ho han de tenir més per mà. Ah, i el text escollit. Perquè, de veritat existeix una dramatúrgia que estigui per damunt de les altres? Diguem que, per tot plegat, no em decanto per ningú però sí per tots.
Més enllà de les diferències, Els Pastorets són representacions teatrals integrades en el cicle festiu del Nadal que entre els mesos de desembre, gener, fins a molt estirar per La Candelera, reuneixen en pobles, viles, ciutats o barris més de 60.000 espectadors en les gairebé 250 funcions que es realitzen, les quals, entre equips tècnics i artistes, mobilitzen unes 7.000 persones.
El gènere teatral dels Pastorets es remunta als antics drames religiosos medievals, L’officium pastorum (l’adoració dels pastors) que es feien, durant la nit de Nadal, en l’interior de les esglésies sobretot durant la missa de matines que, més tard, esdevindria la Missa del Gall. Amb el pas del temps però, i arran d’un seguit de normatives acordades pels doctors de l’església, els actes d’adoració (males llengües diuen que descontrolats)  es traslladaren primer al carrer per, posteriorment, cap a finals del segle XVIII, ja deslligades de la litúrgia, s’establirien en cases nobles i, així, fins arribar als teatres actuals convertits per entitats o municipis en segells identitaris.
Pel que fa als escrits, una de les mostres més reculades que s’han conservat de teatre sobre Pastorets es coneix com a Manuscrit Llabrés. Són un conjunt de documents originaris de Mallorca, els quals parlen de la naixença de Jesús o en l’adoració dels pastors. Un altre treball a tenir en consideració fou redactat l’any 1887 a càrrec del prevere Miquel Saurina amb el títol: Los Pastorets en Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist en el qual, per primera vegada, en català, l’argument s’estructura en tres blocs: La lluita secular entre àngels i dimonis (el bé i el mal); el relat evangèlic de Sant Josep i la Verge Maria (el naixement de Jesús) i; el sainet dels pastors (amb més marge d’acció per lluïment de directors lletraferits i actors). Per si aneu despistats, pregunteu per les garrofes o cuplets.
Dramaturgs però, n’hi un munt. Com ara el notari Barceloní Ignasi Plana, la versió del qual: Els Pastorets de l’any 1799 va fer fortuna entre les classes acomodades. Hi ha també una pila de textos anònims en llengua castellana sovint calcs els uns dels altres. Al respecte, convé entendre que fins al segle XIX el plagi no tenia les mateixes connotacions que les que pugui tenir en el present. Eren propostes d’èxit popular a cavall de la moralitat i el divertiment fins al punt que autors de renom com Frederic Soler, Pitarra, en reescriu l’argument del text castellà: Los Pastorcillos o sea Bato y Borrego a: El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga el 1891.
De versions, cal ressenyar també les de Josep M. Folch i Torres: Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús; Ramon Pàmies: L’Estel de Natzaret;  Lluís Millà: El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli; Francesc d’A. Picas: La Flor de Nadal... fins arribar a propostes i contrapropostes de caire locals representats també en casals parroquials, centres cívics, ateneus, casinos... Un veritable fenomen cultural arrelat al país per damunt del seu origen religiós.
Però quina és la grapa que fa que enganxin? Aquí la resposta va fins i tot més enllà dels autors teatrals. El nombrós grup d’artistes de totes les edats que hi acostumen a intervenir propicia que a nivell interpretatiu es pugui acabar ocupant un paperet o altre encara que tan sols sigui el de fer de figurant aguantant una branca d’olivera a la mà. A més, entre platea, la claca familiar està sovint assegurada. Ara, altra cosa és quan les funcions es fan més cops que les tardes assenyalades de Nadal, St. Esteve, Cap d’Any o Reis.  Quan això succeeix, les propostes teatrals que es projecten són pensades per a un públic de cap de setmana, més foraster que l’estrictament veïnal, el qual es desplaça a d’altres municipis a cercar els dimonis Satanàs i Llucifer que van acompanyats d’una colla de súbdits, que se les han de veure amb una parella de pastors ganàpies bé es diguin: Garrofa i Pallanga; Borrego i Carquinyoli; Lluquet i Rovelló... que sustenten el fil argumental de l’obra.
Dit això, convidar a entrar a tafanejar el web. de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya www.pastoretsdecatalunya.cat i divulgar la diversitat de propostes disponibles on els decorats, els efectes especials, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, les músiques, les danses, les interpretacions... vetllen per ser el més curoses possibles. I, precisament aquí, rau una més de les riqueses de les representacions, el fet de fer escola. Sí, sí, d’espectadors i d’artistes de tota disciplina que no amaguen que les primeres vivències en el món de les arts estan lligades amb els Pastorets.
Un altre dels tresors, tal vegada, és la tradició. De fet, potser cada any per les festes de Nadal a les cases no necessàriament muntem el pessebre, caguem el tió, guarnim l’arbre o, pel que fa al cas, ens apropem als teatres a gaudir dels Pastorets però, tard o d’hora, i acabem retornant. Com, per exemple, una tieta estimada que després de portar-me en la infància un parell de vegades seguides a veure en Pere Botero, en una tercera oportunitat em va dir com a excusa que li feien por les banyes, cues i calderes que fan xup xup! Ara que serà avia però, hi tornarà.


Cap comentari:

Publica un comentari