Una vegada hi havia un gegant cec que
vivia en un castell molt gran i mot guapo, i no hi havia volgut deixar entrar a
ningú.
Aquest gegant tenia molts pastors que li
guardaven el bestiar, i entre ells n’hi havia un de xic, que era molt guit,
molt guit, i un dia va voler entrar al castell.
D’entrar no costava gaire, però el que
costava era sortir-ne; perquè el gegant a la nit feia entrar tot el seu bestiar
sense comptar quants n’hi havia, i al ser al sant-demà matí s’eixancarrava
davant d’una portella petita del castell, i feia passar tot el bestiar per
entre mig de les cames, i amb la mà els tocava i anava comptant, i els cinc
últims se’ls quedava per menjar aquell dia. Quan anaven passant anava dient:
“Passa, tu que portes llana; passa, tu que llana portes.” I si algú que no fos
bestiar volia passar, llavors deixava quatre bens i es menjava la persona. I
veus-aquí, que el pastoret va tafanejar tot el castell, i després els maldecaps
eren per sortir-ne. Com t’ho faràs? Com t´ho deixaràs de fer? Rumia que
rumiaràs, va anar al corral i, amb una ganivet que portava va espatllar un
corder i es va posar la pel, i així, al ser al sant-demà matí, va caminar a
rosegons, i el gegant se va creure que era un corder i va poder passar sense
que el gegant se’l mengés.
El Pastoret és un
text publicat per la folklorista i pintora Mercè Ventosa i Roca (de Marca) al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1910. Alumna
de Rossend Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius
i altres Carreres per a la Dona, va destacar com a recol·lectora i
transmissora de materials, els quals es conserven dipositats al fons del seu
mestre a l’Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona.
Pel
que fa a l’autora, malauradament, són escasses les dades biogràfiques que se’n
disposen. Filla de fabricants tèxtils, es va casar amb el metge Isidre Marca
Ripoll compaginant, de forma professional, tasques de comptabilitat en l’empresa
familiar, la creació artística i la recerca folklòrica tot investigant la
influència de la mitologia grega en la rondallística catalana.
Conferenciant en el I Congrés Excursionista de Catalunya, publicà articles a l’Arxiu de Tradicions Populars; a Catalana: revista setmanal així, com també, col·laborà en l’edició del llibre: Alguns escrits del professor Rossend Serra i Pagès, com a deixeble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada