Un dels tresors que es conserven en
el Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme
Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya és la
col·lecció gairebé integra de boixos que foren utilitzats per imprimir l’Auca de les Funcions de Barcelona.
Concretament, són 35 peces artístiques de mestre gravador treballades en fusta
a les quals el folklorista va donar valor i guardà entre els materials preuats que
componen el fons d’imatgeria.
L’autoria dels boixos ens trasllada a
l’entorn de l’any 1822 ja que, en distintes edicions impreses de l’auca, consta
en l’últim rodolí la inscripció: “FECIT JOSE NOGUERA”. Ara bé, els originals
que ens ocupen, de ben segur, són còpies posteriors tallades en fusta,
probablement, realitzades pel burí del fill, el qual es va dedicar també a
l’art de la gravació. L’afirmació es basa que en el darrer boix no hi ha rastre
del nom.
Sigui com sigui, l’Amades preservarà
les fustes i, qui sap si l’inspiraren a escriure l’Auca de les Funcions de Barcelona (1947) on explica en l’últim
rodolí que: “El dia que l’Església
celebra la festa dels Sants Innocents la gent es lliura a fer innocentades. I
té per tals un seguit de bromades i de llibertats que no són tolerades ni
permeses cap altre dia.
És costum molt estès entre la mainada retallar ninots de paper i amb una
agulla penjar-los al darrera dels transeünts, especialment a les faldilles de
les dones. Aquests ninots són qualificats de llufes. El rodolí que comentem
figura un infant com en penja una a una dona. Abans havia estat costum d’omplir
de fum d’estampa o d’una altra polsina fastigosa i ensutzadora un guant de punt
d’agulla, lligar-lo al cap d’una canya i en passar per la vora d’alguna dona, i
amb preferència d’una minyona ben polida, ventar-li una bona bufetada amb el
guant, i hom li deixava la cara tota bruta. El minyó sol que hom veu a un
extrem del rodolí porta un bastó capçat amb un guant d’aquets.
Hi havia encara d’altres innocentades infantils. Una consistia a lligar
una moneda amb un fil, deixar-la al mig del carrer i amagar-se darrera de la
porta d’una escala i des d’allí sostenir el fil. El passant inadvertit que
anava per collir la moneda veia com li fugia de les mans, estirada pel fil,
mentre que la quitxalla amagada darrera la porta es feia un gran tip de riure.
Una altra innocentada consistia a amagar-se un minyó dins d’un cove ben
tapat, o també dins d’un sac, que simulava ésser molt ple. Un company requeria algun
passant perquè l’ajudés a carregar-se el cove o el sac. Quan el transeünt s’hi
disposava, sortia l’amagat i li feia ganyotes i pam i pipa.
Hi havia innocentades especials de certs oficis. Els ferrers solien
clavar una moneda al mig del carrer, vora de la ferreteria. Quan algun passant
l’anava per collir, l’avalotaven i se n´hi reien. També tiraven al carrer una
ferradura roent. El qui, atret pel goig supersticiós de trobar una ferradura,
la collia, es cremava els dits. Els fideuers feien fideus i macarrons amb un
fil a dins i els venien avui. En coure’ls, hom es trobava amb una filagarsa
dins de l’olla. Els pastissers feien pastissets amb espart, cartró o alguna
altra sutzura dins. Els cerers, en lloc de ble, posaven part damunt dels ciris
un rave disposat de manera que feia l’efecte d’un ble, impossible d’encendre,
com es pot suposar...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada