Dolors Anglada i Sarriera (Lola)
A aquelles tres nines
de fusta tallada al tron que van fer-me conèixer l’afecció per les nines de la
vellúria, jo els servo un primer lloc en els records dolços de la meva vida.
Podem dir que elles van fer-me penetrar en un món meravellós que per sempre més
amortiria les asprors naturals del viure.
Les nines de fusta
tallada perduraven encara en l’època de les nines “pepes”, que vingueren
després. Aquestes nines eren fetes al torn, per bé que algun artesà destre
també les construís a cops de burí o de ganivet per tal de mostrar la seva
mestria o per avaluar la seva tasca; per això no trobem en aquestes nines dues
fesonomies idèntiques, perquè després de tallades les pintaven a mà. Totes són
obra dels hàbils artesans del vuitcents que saberen copiar l’esperit i la
gràcia femenines del seu temps, habilitat que corprèn en el món d’aquestes
nines de fusta articulades de començos del segle dinovè. A cada època tot va en
un acord i és reflex de l’ésser que la viu...
El fragment escollit de: Les
meves nines de Dolors Anglada i
Sarriera, popularment (Lola), forma part del darrer llibre que va escriure i il·lustrar: Les nostres nines (1983) on
l’autora evoca records d’infantesa i formes de vida d’un passat perdut.
Escriptora, dibuixant, decoradora, ceramista, escultora… estudià
a l’Escola Llotja de Barcelona. Col·laborà en revistes infantils com: En Patufet, En Jordi, La Mainada, La Rondalla dels Dijous, Virolet, La Nuri (que va fundar, dirigir i
editar) així, com també, treballà per al setmanari el Cu-cut! i va esdevenir la
primera dibuixant professional catalana.
Il·lustrà obres de Josep Carner, Carles Riba, Oscar Wilde, Lewis
Carroll, Charles Perrault… a la vegada que obtingué reconeixement amb els
llibres: En Peret (1928), Margarida (1929), Monsenyor Llangardaix (1929), Narcís (1930) i El més petit de tots (1937) que va escriure i dibuixar.
Compromesa amb la causa catalana i la democràcia, la Guerra
Civil afectà la seva mirada artística cap una obra més de caràcter evocatiu i
folklòric. Visions Barcelonines (1952 – 1958) amb Francesc Curet, La meva casa i el meu jardí (1958) o Martinet en són exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada