És el
llibre número 26 de la col·lecció Biblioteca
de Tradicions Populars que va escriure Joan Amades l’any 1935 i que més
endavant, el 2009, va reeditar en versió facsímil l’Associació Cultural Joan
Amades amb una introducció escrita per en Quim Minguell on des d’una mirada de
les Terres de Ponent explicava que: “En
aquest volum s’han aplegat refranys idèntics o molt similars als que
habitualment solem dir i si més no coneixem. D’altres són semblants a d’altres
llengües. Probablement fem la lectura que en alguns casos són fruit de la
contaminació i del contacte entre llengües. Segurament son fills de la mateixa
arrel i segurament ens han arribat a través de l’herència llatina i en alguns pocs
casos, probablement, de la grega.
De fet, aquestes dues herències són les
principals fonts de l’actual refranyer català. És per això que des de més enllà
de la Panadella, (sí, sí, hi ha vida més enllà d’aquest petit port) molts
d’aquests refranys i expressions ens són molt i molt familiars nostres. Sinó és
el cas que són iguals trobem que tenen la mateixa estructura, la mateixa rima,
el mateix ritme, cadència o sonoritat. Ens canvia un mot que pot localitzar el
refrany en un espai i un temps concret,... però el seu origen és el mateix.
En
referència al recull, apropar els dos següents refranys relacionats amb l’antiga
vila de Sants, que són: “Vaig bé per anar
a Sants?” i, “No hi ha cap boig que
s’ho conegui, només el boig de Sants”. Doncs, bé, respecte al primer (“Vaig bé per anar a Sants?”) l’Amades
diu que és: “Fórmula usada per a
significar que hom segueix un camí errat. Anys enrera la majoria dels
barcelonins no sabien on parava Sants. En ocasió de sortir pel Portal de Sant
Antoni un senyor vestit de vint-i-un botó, trobà un obrer humilment vestit i li
preguntà: - Vaig bé per a anar a Sants? – El preguntat respongué: - Ja ho crec
que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc.-“
I,
respecte al segon (“No hi ha cap boig que
s’ho conegui, només el boig de Sants”) el folklorista exposa que: “La tradició conta que quan Sants estava
format per unes quantes cases aïllades hi havia un boig que, així que arribava
un foraster, l’anava a emprendre, li preguntava qui era, d’on venia i què
volia, i un cop assabentat li ventava garrotada i li deia que allí, no hi tenia
cap feina. Una vegada anà a Sants un foraster que ja hi havia estat una altra
vegada i coneixia el costum del boig; abans que aquest l’anés a trobar hi anà
ell, li féu les mateixes preguntes que feia el boig i després li ventà
garrotada. El boig fugí esperitat i anà de casa en casa dient que acabava
d’arribar un foraster que encara era més boig que ell.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada