.jpg)
Enyoro aquells homes i dones que en soledat, damunt
dels escenaris, es dirigien al poble amb oratòria eloqüent. Què se’n ha fet
dels estadistes que, sols com mussols, s’amorraven a les multituds per engaltar
arengues? Allò sí que eren discursos que entusiasmaven la concurrència! Que
apassionant resultava veure com suaven la cansalada darrera el faristol i com xalàvem
tots plegats parant l’orella. Ja calia
que tinguessin ben travat el discurs si volien arrossegar les masses, perquè si
no era així s’exposaven a perdre credibilitat i prou que vetllaven perquè no
els passés. Tot era més naturalitzat i no com ara que resulta més plastificat. Sincerament,
trobo a faltar aquelles tarimes pelades, sense emmoquetar, trepitjades pels
oradors de la democràcia reconstituïda.
Ep, tampoc és que sigui juràssica, eh?
però certifico que les coses ja no es fan igual.
Llavors, quan la classe política garlava damunt dels
escenaris no els calia decorats, ni focus, ni martingales... En obrir boca, prou
que cantaven. I tant que cantaven! Ara, en canvi, la cosa s’ha decantat cap al
gran decorat. Sí, molta banda sonora,
pantalles gegants, efectes lumínics però
contingut dialèctic, zero.
El que s’estila avui és omplir l’empostissat de gom a
gom de gent i quanta més hi càpiga,
millor. Això fa pinya! i que boniques queden les imatges on es veuen els
polítics envoltats de seguidors adoctrinats a totes bandes. Quin espectacle,
bufetades i tot per figurar a primera línia. El premi per l’esforç de tenir
d’esquena els dirigents és xupar càmera
i sortir uns segons als telenotícies o a les portades dels diaris.
Això també passa en més petit format quan a les sales
de premsa, a la tarima, pugen els portaveus acompanyats de la cúpula dels
partits per donar sensació d’unitat corporativa. Clar, llevat dels casos en què
van maldades i on els mateixos protagonistes miren de fugir no fos cas que
quedessin retrats. Ara si que m’adono que he deixat de ser joveneta i que em
començo a mirar la política amb perspectiva històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada