Arriba el juliol i els magistrats se’n volen anar ara
de vacances. Finalment, han resolt la feina per la qual els han pagat en
relació a l’estatut. Han necessitat, però, gairebé 4 anys per posar-se d’acord a
escapçar el text. Ara, és d’imaginar que, mentrestant, cada mes, devien anar cobrant la
constitucional tribunal nòmina, no? Quin xollo, jo de gran aquí també hi voldré treballar!
Ja és prou però que hagin badat tant. S’ho havien de
fer durar encara una temporadeta per així cada trenta dies continuar anar fent
bossa. Francament, me’ls imaginava un xic més espavilats. Es nota que no són
catalans, podien haver tret major rendiment a l’encàrrec que des del popular
partit i des “del pueblo defensor”
havien rebut. Total, per fer la tisoradeta que diuen els col·legues de premsa satírics del
“Mundo” i “El País” que només han fet a
l’escrit els jutges, haguessin hagut aquests de necessitar, perquè es notés
alguna retalladeta rellevant al document (segons ells, és clar), com a mínim
fins al següent mundial de futbol del 2014. Com es veu que no hi poden fer més,
des que els rutlla la selecció, compten el pas del temps; de campionat en
campionat. Per la meva part, pescallunes com arribo a ser, vull pensar que per
llavors ja ens enfrontarem en el partit de la final contra els de la samarreta
vermella.
De retorn a la sentència, si el que de veritat
desitjaven és que ens prenguem de forma seriosa la seva decisió, ja fa dies que esclafim a
riure. Cada cop ens sentim més allunyats
dels seus arguments de la indissoluble nació espanyola fins al punt que els acabarem
atorgant a cadascun dels membres del Constitucional Tribunal la Creu de Sant Jordi pels
mèrits en la defensa i les llibertats democràtiques de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada