Les darreres setmanes han resultat ser profitoses pel
tèxtil. La venda de pedaços de roba de color vermell i groc han pujat. Els
principals llocs de distribució han estat merceries de tota la vida i novells
comerços d’implantació xinesos que han vist com plegats omplien els calaixos de
diners. Curiosament, ha resultat ser indiferent si les banderes eren fabricades
a l’orient o les rieres del Ter. El més important, pels botiguers, ha estat
poder-ne despatxar encara que fossin holandeses.
Segons el gremi, el darrer cap de setmana ha estat
providencial. Mentre qui el dissabte tenia motius per trepitjar el carrer per
manifestar-se amb senyeres de quatre barres, el diumenge altres ho feien amb banderes
de dues barres gruixudes. Entre compradors però, i mai millor dit, cadascú anà
a la seva bola.
Si bé pels de la desfilada del dominical una pilota
acaronà la xarxa d’una porteria de futbol a Sud-àfrica, a tocar del nord del
continent, ço és als Pirineus, els de l’aplec del dissabte mostraren tenir
plenes les pilotes d’haver d’aguantar els canvis de regles fallades (que no vol
dir equivocades) segons interpreten allà al Constitucional. D’aquí que, per tot
plegat, la retallada de l’estatut ha
estat una mena de joc que no ha agradat als de la tribu catalana que diu prou als de l’ètnia tocapilotes. Tant ha de
ser veritat que no fa el pes el dictamen que fins i tot els matemàtics de la Urbana
han certificat que van anar a la manifestació més d’un milió al Passeig de
Gràcia de Barcelona.
El que no ha fet tanta gràcia però foren les
declaracions nocturnes que el president de la Generalitat va fer per la tele
que fa cinc on, a mitja entrevista telefònica, va permetre acceptar deixar pas
a la publicitat. Això sí que és tela i marinera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada