Eyjafjallajökull pas és una falta d’ortografia, està ben escrit. El
nom resulta ser el mot en llengua escandinava del volcà islandès que fa
setmanes que fumejà amb força paralitzant el vol d’avions pel cel d’Europa. Ara ja fa temps que no se’n parla, ha deixat
de ser notícia, la premsa omple titulars d’ altres afers i, a ser possible, més
estiuencs que alegrin la vista. Els fums
de distracció actuals van d’amors de futbolistes tot desitjant esvair els
altres fums que de veritat cremen llavis.
Igual que l’ Eyjafjallajökull
hi ha grups de premsa però que ja fa mil anys que no parlen de la
manifestació del 10-J a Barcelona. Només han passat quinze dies i prou que s’han
encarregat d’ofegar repercussions entorn la multitudinària concentració. No en
diuen paraula. La tàctica és: Tal dia farà un any i avall que fa baixada!
Que això succeeixi en determinats mitjans de
comunicació és fins un cert punt un honor. Ara, el problema és quan aquesta
actitud es trasllada a la classe política. Sí bé és cert que també un altre
honor es que alguns partits ignorin d’entrada el grapat de gent de la trobada, la cosa molesta quan poc a poc la
resta de grups parlamentaris va fent el mateix al respecte.
Queda clar, tocava anar a sortir a la foto, fer acte
de presència, aparentar que la retallada del constitucional era
desproporcionada i que la sentència no anava amb el tarannà del partit per, després, intentar girar full tot
desitjant que la convocatòria quedi diluïda en fum i d’encenalls.
Reunir-se per fer-la petar al Parlament, anar de
visita a reiterar confiança a la Moncloa i posposar al màxim les eleccions a la
Generalitat poc a veure tenen amb els passos següents que dels polítics se’n
demanava un cop enllestida la manifestació. Ningú ho diria però el fum els ha
emmascarat la cara i no pas del Eyjafjallajökull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada