Els cicles de Cavall Fort

Hamlet núm. 6  (2010)

El proper any ja en farà 50 que cada quinze dies  la revista Cavall Fort edita puntualment un nou exemplar adreçat a un públic lector  format per nois i noies.  Aviat està dit però 1150 números de presència  té tot el seu mèrit i més quan a partir del 1961 va començar aparèixer en català.

Sis anys després, el 1967, una proposta paral·lela a la publicació infantil i juvenil prenia volada. Des de l’equip de la revista impulsaren llavors els Cicles de Teatre per a Nois i Noies que es feien en sessió matinal els diumenges al Teatre Romea de Barcelona.

L’entranyable escriptor i membre del consell de redacció de Cavall Fort Joaquim Carbó, (del qual, per cert, la companyia Egos Teatre  ha enfilat a l’escenari del TNC l’adaptació  del  seu llibre La Casa Sota la Sorra enguany), en un article aparegut al número  1084 de la revista, parlava del cicle teatral i de la contribució que aquest esdeveniment aportà en el restabliment de la llengua a finals del franquisme i els primers compassos de la democràcia.

Conta que, sense cap mena de dubte, havien estat anys difícils però, un 5 de febrer de 1967, gràcies a l’empenta de Martí Olaya, el qual canalitzà moltes energies, s’omplí per primera vegada el pati de butaques del Romea amb un públic infantil a qui anava destinada la funció. En Joaquim recorda l’emoció que els va suposar de veure el local ple de gom a gom.

Els cicles teatrals de Cavall Fort, vistos ara amb la perspectiva del temps, han assolit  prestigi i més quan observem la relació de noms que hi van arribar intervenir. Directors, escenògrafs, actrius, actors... s’hi abocaren amb vocació de renovar el teatre professional i en particular de fomentar els espectacles destinats a nens i nenes.

Tal com ho recorda en Carbó,  la llista de persones que hi desfilaren és extensa i, com passa sovint quan s’elabora una relació de cognoms, sempre és, injustament, massa fàcil oblidar-se’n uns quants.  Ja ens ho diu la dita, no són tots els que hi són però..., a tall de mostra, caldria remarcar espectacles, companyies i col·laboradors de la primera edició. Segur que més d’un ens són familiars.

Per exemple l’espectacle inaugural del cicle fou l’adaptació de l’obra de Plaute, La Comèdia de l’Olla, escenificada per l’Òliba del G.T.I.  Dirigida per Francesc Nel·lo, entre d’altres intervingueren en el repartiment Francesc Balcells, Nadala Batiste, Alfred Luccheti i, qui  més endavant s’obriria camí com a novel·lista, Montserrat Roig. Pel que fa a l’escenografia, aquesta fou dissenyada de la mà de Fabià Puigserver.

Una altra proposta clàssica de la companyia va ser l’adaptació de l’obra El Metge a Garrotades de Moliere.  Entre l’elenc d’actors sobresurten noms com Josep Minguell, Carme Sansa, Ernest Serrahima i Ventura Pons, que després ha treballat com a director de cinema.

Des de la ciutat de Sabadell, es desplaçà al Teatre Romea la Joventut de la Faràndula que, a partir de l’any 1947, ja organitzava a la població del Vallès una programació teatral dedicada als infants i, també convocà durant dinou edicions, el Concurs anual d’obres teatrals d’espectacle per a Infants encaminat a captar una bona qualitat de textos nous per escenificar. Cantarina al país dels Tsen.tse.khan de Josep Torrella i Ha fugit un cavall de Josep Tremoleda van ser les obres que realitzaren. Com a curiositats explicar que l’autor d’aquest segon espectacle havia estat director de la revista Cavall Fort  i, en l’edició del 1962, guanyà amb el text de l’obra el concurs teatral sabadellenc.

Per la seva banda, la companyia els Joglars, dirigida llavors per Albert Boadella i Anton Font, escenificà una funció de mim on, entre d’altres intèrprets, hi havia les actrius Glòria Rognoni i Carlota Soldevila. Fou un dels primers treballs del grup que potenciava en aquella època el teatre sense paraules.

En una altra direcció i, des del barri barceloní de Sants, l’Aula de Teatre de la Institució Montserrat presentà El rei dels aires de Joaquim Espau. Un professor del centre educatiu, en Jaume Batiste, dirigia el col·lectiu. Com anècdota citar que l’Aula participà en totes les edicions del Cicle Cavall Fort fins a la darrera de l’any 1989.

Ara bé, les causes de la desaparició de les sessions al Romea arranquen amb les dificultats tècniques de fer compatibles els muntatges escènics del llavors Centre Dramàtic amb els dels decorats de les obres infantils.  A partir de l’any 1985 es van buscar espais alternatius com el teatre dels Salesians a Sarrià, els Lluïsos de Gràcia o també al Teatre Regina.

També, Joaquim Carbó, en el llibre: El Teatre de Cavall Fort, detalla com s’anaren desenvolupant les distintes edicions on, entre d’altres companyies, actuaren l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, El Teatre Experimental Català, Putxinel·lis Claca... es representaren textos de Pep Albanell,  Josep M. Benet i Jornet, Teresa Duran, Guillem d’Efak, Maria Novell,  Josep Vallverdú..., a més, es feren obres de renom com El Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare; Els Tres Mosqueters, d’Alexandre Dumas; Tirant el Blanc, en versió de Maria Aurèlia Capmany, o, per citar una altra obra catalana, El Castells dels Tres Dragons de Frederic Soler Pitarra.