.jpg)
Esdevé habitual cercar en la resta d’animals del
planeta terra semblances físiques o, per exemple, de conducta que estiguin en
sintonia a les dels homo sapiens. De forma freqüent, les afinitats serveixen
per accentuar defectes, virtuts o inclús hàbits. Són mimetismes que ajuden a
descriure les misèries i grandeses de l’espècie humana i, en particular, les de
la classe política.
El joc comparatiu però no el tanquem exclusivament amb
els distints individus de regne animal. En l’apassionant món de la micologia
(que, per cert, poc a veure té amb els micos) també hi podem trobar on
emmirallar dirigents. Fem la prova?
Hi ha una colla de neologismes sobre bolets del tot
útils per emparentar amb els caps de llistes de les formacions al Parlament. De
renoms n’hi ha de tota mena i, de ben segur, escaients per etiquetar els aspirants
a presidir la Generalitat.
Som poble tocat del bolet i, l’arrelada fal·lera pels
fongs, ens ha nodrit d’un amplíssim catàleg de noms populars, a vegades
imaginatius, a voltes despectius que vénen a mida per enganxar als candidats a les
eleccions com ara; Pet de llop, Ou de diable, Peu de rata, Orella de Judes, Llengua de
bou, Orella d’ase, Apagallums...
Per contaminació “micopolítica”
i sense estar sota efectes al·lucinògens d’una ingesta de bolets, associo
aparellaments, del tipus: Fredolic Gros
(Tricholoma portentosum) amb el Rivera per la dèria a fer rètols de
campanya amb pilotes; Pixaconill (Hygrocybe
conica) amb l’Herrera per les contaminacions ecoanimals de debò; Esclata Sang Peluda (Lactarius mairei) amb la Camacho per les repetides fòbies al català; Mataparent
Amarg (Boletus calopus) amb el Puigcercós per les escabetxinades dins la cúpula del partit; Cresta de Gall (Tremiscus helvelloides) amb el Mas per les anhelades estarrufades de
poder i Trompeta de la Mort (Craterellus
cornucopioides) amb el Montilla pels sons que li vaticinen les enquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada