Hoooooooooola, bona hora a tothom!
I
quina dèriaa dir-ho tot en llengua estrangera, com passa d’un temps cap aquí,
amb paraules del tipus: hashtag en el Twitter o
l’Instagram! Amb lo bonic que sovint és traduir els nous tecnicismes
a la llengua de cadascú i... no, toca’t el nas! Empobrim les altres perquè,
sovint, ara parlem de: e-mails, hackers, byte, megabyte, gigabyte... quan
en realitat en podríem dir més o menys: Correus
electrònics, pirates informàtics, mossegadors, Megamossegadors,
Gigamossegadors...
Oh!
sí, ja... - No vindrà d’una que, això,
s’ha fet sempre! Una colla, més... ja no ve d’aquí! Tira, tira... perquè en
tenim d’incorporades de totes bandes: del grec, de lo llatí, de l’àrab, del
castellà... Ah, i lo bo del cas és que, després, pobre de tu que ho
pronunciïs malament i diguis: “software”,
“back up”, “web site”, “home page”... que el jovent se’t riuen als morros.
Ja us ho diré, una odissea!
Per
cert, ara que acabo de dir (de retruc) el títol del llibre grec, feu la següent
prova (a la inversa) amb lo jovent. Pregunteu-los com es pronuncia el nom
atribuït a l’autor clàssic de l’obra? Sí, l’Homer. Ja veureu... el llegiran “Jomer”. Igual que el panxut bevedor de
cervesa dels dibuixos de la tele: lo Simpson. (La Montserrat que s’ha dedicat
en cos i ànim a l’ensenyament, m’ho va fer descobrir dels seus deixebles).
Però
anem al “quid” del que us volia comentar avui. Sí, això dels “hashtag” que a un servidor li fa més patxoca anomenar “coxinet”
perquè, de petit, anava als tallers mecànics a buscar-ne de vells dels camions
per reciclar i fer-los servir de rodes de patinets i... som-hi! quatre fustes,
quatre claus, quatre cops de martell i a córrer muntat!
Dit això, avui i arreu, en trobem,
de coixinets ,però, d’aquests altres informàtics, los “jaixtacs” dels
trons! Que apareixen també sobreimpresos en un raconet de les pantalles dels
televisors perquè, després, vagis al Twitter i escriguis comentaris mentre els
del programa de la tele aspiren a arribar a fer un “trending tòpics”.
Què hi farem, està muntat així, això!
Ara, a “menda lerenda” quan
els fills, de petits, volien mirar de nit la televisió en comptes de “jaixtacs”
hi apareixien un o dos “rombos” (la qual cosa significava que el
contingut era per a majors de 21 anys) Ho tenien clar. A dormir i estirar el
cap damunt el coixí.
Una
abraçada ben forta... i, fins a la
propera!
Llorenç Aguilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada