dijous, 29 de juny del 2017

Concert homenatge al mestre Joan Tomàs


 

1. Apunt biogràfic

Joan Tomàs i Parés (Barcelona, 1896 – 1967) fou músic i folklorista, mestre, pedagog musical i sotsdirector de l’Orfeó Català. Autor d’una nombrosa producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, va dur a terme una important tasca de recerca i recull de cançons i melodies del folklore català.
Va viure amb passió el món de la música tota la seva vida. Als onze anys va entrar com a cantaire infantil a l’Orfeó Català, on l’any 1919 va passar a dirigir la secció de nois. Així va iniciar un procés que el va portar a nombrosos orfeons i grups corals, com el Cor Mossèn Cinto, el Lluïsos de Sant Andreu de Palomar, l’Orfeó del Centre Social de Betlem, l’Orfeó Avenç d’Esplugues, l’Escola Coral de Terrassa, la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa o l’Orfeó Castellarenc. També va ser subdirector de l’Orfeó Català. Paral·lelament, exercí de professor d’educació musical a les escoles Blanquerna, l’Acadèmia de Música de Barcelona, l’Escola del Mar, l’Escola del Bosc, el Grup Escolar Baixeras, el Grup Escolar Pere Vila, el Col·legi del Sagrat Cor de Jesús de Barcelona i, entre d’altres, al Col·legi de Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià. Va treballar amb Joan Llongueres, i contribuir a la introducció i aplicació a Catalunya del mètode Dalcroze així com, també, destacà les harmonitzacions de cançons populars profusament interpretades en l’àmbit del cant coral.

Cal afegir, en un altre ordre de coses, que el proper 7 de novembre farà 50 anys de la mort del músic. Dies després del seu traspàs, publicacions de l’època en ressenyaren la notícia amb escrits com ara el següent:

Modest i humil, enemic acèrrim d’exhibicionismes i espectacularitats, treballà intensament, silenciosament i abnegadament tota la seva vida, al servei de la bona música, com a investigador, professor, director i compositor, sense aspirar a recompenses enlluernadores, ni deixar-se temptar pels camins fàcils que la bogeria musical del segle XX ha obert a tants cretins per guanyar diners i fama, explotant l’estupidesa humana. Joan Tomàs fou un sant de la música; un treballador recol·lecte i fecund; un amic noble i sincer; un músic tan culte com inspirat.

2. Una vida de recerca

Joan Tomàs i Parés va recórrer Catalunya, recollint directament les cançons i melodies de la gent dels pobles; era el responsable de la part musical de les recerques que li encomanava la Fundació Cultural Patxot, en les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922 – 1938). Escoltava, desxifrava i transcrivia les melodies interpretades per la gent, ja fos cantant, ja fos amb flabiols o altres instruments populars.
En tota una vida de recerca, va recollir unes deu mil melodies, la majoria de les quals es poden trobar als volums de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, al Costumari Català (en estreta col·laboració amb Joan Amades) i a força cançoners de música tradicional i folklòrica de Catalunya. Més endavant, també va treballar a l’Institut de Musicologia del CSIC, on desenvolupà tasques de responsable de la secció de folklore.
Pel que fa a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el net del músic, Jordi Tomàs i Guilera, en el llibre: El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular explica que: ...”S’apassionava per la seva feina de missioner de l’Obra del Cançoner, i no tant sols per les melodies recollides, sinó també per l’intercanvi vital amb els cantaires dels pobles i per les experiències personals que hi vivia. Lluny de casa, es recorria el territori català durant setmanes, a vegades fins i tot durant quasi dos mesos. Molts dies dedicava més de catorze o setze hores diàries a aquells feina... A vegades, la feina convertida en passió o la passió convertida en feina s’allargava fins passada la mitja nit, cantant en locals dels pobles amb els cantaires espontanis. Les hores viscudes amb els seus informants eren per a ell una gran dosi d’energia: rectors, pagesos, ramaders, traginers, contrabandistes, confiters, filadores, obrers, botiguers... I sovint una bonica cançó justificava tres dies de recerca...”

3. El mestre Tomàs i Joan Amades

En la revista: Jovenívola de l’Orfeó Català el mestre Joan Tomàs, en parlar de l’Amades, escriu que: ...”Ens vàrem conèixer de molt joves. Va ésser l’amic Emili Jové qui ens va posar en relació. Veureu com va ésser. Era jo aleshores soci de l’Agrupació Excursionista de Catalunya que presidia l’Emili Jové, i sense saber com, em varen fer de la Junta. A través de l’excursionisme en Jové coneixia l’Amades a qui en aquell temps li començaven a interessar les coses del folklore i estava enderiat buscant cançons populars i les trobà en la seva pròpia mare, que n’era un pou. Com que ell no era músic, li dolia no poder conservar les tonades de la seva mare i fou quan havent-ne parlat amb en Jové, aquest darrer ens féu conèixer  i així va néixer la nostra col·laboració i la nostra amistat que ha durat fins que la dalla implacable de la mort ens ha separat”.
La col·laboració i amistat esdevingué intensa fins el punt que, amb el temps, foren fins i tot veïns de la mateixa finca al carrer de Provença, 209 de Barcelona. S’explica que, Trinitat Bonell, (muller del músic) “rondinava” perquè cap al migdia, a l’hora de dinar, el folklorista visitava sovint el músic per demanar-li orientació musical. De fet, en la introducció de l’obra del Costumari Català, Amades, referint-se a Tomàs li dedica el següent paràgraf: “Hem de fer constar el nom del nostre cordial i bon amic el mestre Joan Tomàs i Parés, company de penes i fatigues, amb el qual hem compartit la recerca de cançons i músiques populars, en missió especial de recull, nombrosos anys, durant els quals hem recorregut diverses contrades des del Rosselló i el Vallespir fins a les terres valentines i la regió aragonesa fronterera de parla catalana”.
Dit això, i tornant a l’article publicat a la revista Jovenívola, no sorprendrà que el músic manifestés que: “...N’havíem passades de totes: tips de caminar, excursions dalt d’un matxo, o bé en tartana o carro, pluges assolellades, mal dormits (moltes vegades havíem hagut de compartir el llit) i mal menjats, però tot això no era res, perquè per damunt nostre hi havia l’ideal de la nostra cançó, que per a nosaltres era, i encara és per mi, la més bella cançó que mai llavis de donzella, de mare, de pastor, d’avi, d’àvia o d’home feinejant, hagi cantat”. 

4. El Fons Joan Tomàs

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conserva el fons documental del mestre Tomàs, el tracta i en facilita la consulta des de l’abril del 2003, gràcies a la generositat dels seus hereus.
El fons acull 1.107 lligalls, 107 llibres i més de 2000 fotografies. Aquesta documentació ha estat classificada en els apartats següents: formació, recerques, pedagogia, composicions i harmonitzacions, documentació, biblioteca, hemeroteca...
Entre els documents en destaquen les recerques d’etnomusicologia per l’Obra del Cançoner popular de Catalunya on va participar transcrivint músiques en les distintes missions que va fer en companyia dels col·laboradors Joan Amades, Antoni Bonell, els germans Bartomeu, Joan Llongueres, Lluís Maria Millet o Esteve Albert. Entre els quaderns de camp, hi ha manuscrits dels treballs realitzats a les comarques de la Garrotxa (1926), l’Empordà (1927 – 1928), terres de Lleida (1929) i pla del Llobregat (1931). També hi ha originals de les recerques per a l’Institut de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en les missions de Conca, Toledo i Albacete (1945), Lleó (1946) i Sòria (1947). I, entre d’altres documents, es conserven partitures originals amb composicions i harmonitzacions que va escriure per a cor, cor i piano, orquestra i cor, veus blanques i obres adreçades a grups que havia dirigit com a director.
Per acabar, cal afegir un parell de coses. Per una banda, comentar que en el Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura, es poden consultar també els llibres en què el mestre Tomàs va col·laborar amb l’Amades i que, de forma generosa, els músics que ens acompanyen aquesta nit d’estiu han tingut cura d’apropar aquí al Pati del Museu de les Cultures del Món. I, per l’altra banda, ja que hi som... presentar-vos cadascun dels components del grup:

-      Adrià Abellán (tamborí)
-      Jordi Guilera (sac de gemecs)
-      Fernando Lardín (tarota)
-      Guillem Roma (caixa)
-      Clara Sala (veu)
-      Gerard Termes (acordió)


(Fotos: Montserrat Canela)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada