(Foto: DGCPAC)
L’activitat
científica i acadèmica de L’Institut
d’Estudis Catalans, entre els anys 1924 al 1936, va comptar amb la
participació de Joan Amades en la redacció d’estudis publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana, com
ho són els exemples: Vocabulari de l’art
de la navegació i de la pesca; Vocabulari
de pesca; Éssers fantàstics; El culte a la pedra; Astronomia i meteorologia populars; Vocabulari dels pastors i, Vocabulari dels vells oficis de transport
i llurs derivats, dels quals en la Direcció General de Cultura Popular i
Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya es conserven exemplars enquadernats així, com, també, dues breus
recopilacions “inèdites” en forma de
proves d’impremta: El Boter i L’Esparter, on en una nota adjunta manuscrita
per la Consol Mallofré exposa: “Proves
destinades a ésser publicades en el Butlletí de Dialectologia Catalana de
l’Institut d’Estudis Catalans. Per causes polítiques fou suspesa la publicació
l’any 1936.”
Respecte
a les aportacions de l’Amades a l’Institut
d’Estudis Catalans, aquestes, sovint respiren, més un caràcter folklòric
que únicament lexicològic com es pot observar en l’acotació dels termes: Arc del dimoni i Arc de sant Martí, els quals en: Astronomia i Meteorologia Populars defineix de forma següent:
“Arc del dimoni- Arc més petit que el de
sant Martí; surt sota d’aquest quan la llum solar és molt intensa. Aquest arc
secundari desapareix primer que aquell, i la seva coloració és més esblaimada.
(Vegeu la llegenda que en contem en l’article Arc de sant Martí, per la qual es raona el nom.) (Catalunya.)”
“Arc de sant Martí. – Fenomen de la
refracció i reflexió de la llum solar per les gotes de pluja.”
Doncs
bé, la llegenda que adjunta Amades explica que: “En una ocasió feren juguesca sant Martí i el dimoni, a veure qui dels
dos era més bon treballador i millor artífex, i convingueren a fer tots dos un
arc per veure qui el faria més ben fet. Sant Martí el va fer molt gros, i amb
set colors vius i brillants; utilitzà el vidre com a material per a la
construcció, i el féu amb gran cura i rapidesa. El dimoni el va fer més xic, de
colors més pàl·lids i difusos, i va trigar a fer-lo molta més estona que sant
Martí; hi féu entrar el glaç com a primera matèria, i resultà tan bunyol, que
mentre se’l miraven, el glaç es fongué i es desféu l’arc. Així el poble dona
l’explicació als noms de l’arc de sant Martí, més gros i brillant en els seus
colors, i del dimoni, quan per un gran carregament de l’atmosfera en surt un
altre. Amb aquesta curiosa llegenda queda explicat el fet que l’arc segon sigui
més petit, trigui més a aparèixer, s’esvaeixi més prompte i els seus colors
siguin més difusos i menys brillants que el de sant Martí.
Quan l’arc de sant Martí cau, ho fa damunt
les romegueres, i si s’observa aquestes plantes amb deteniment, es veu com
molta estona després d’haver desaparegut l’arc encara es conserven els seus
colors.
Si l’arc de sant Martí és tan brillant que
fins arriba a reflectir la terra, és indici de gran sort i prosperitat, bones
anyades i molta felicitat per a la col·lectivitat; però si els seus colors són
pàl·lids i difusos, és indici de pesta i malalties.
Es diu que en el lloc on l’arc de sant
Martí toca a terra, hi ha enterrat un gros tresor, i que el mortal que sabés,
després de desfet el preciós fenomen, encertar el lloc on aquest tocava amb el
sol, si hi anés i cavés, trobaria un gran tresor que el faria ric per tot la
seva vida...”
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-de-dialectologia-catalana/
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-de-dialectologia-catalana/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada