La ermita es l’estoig hont tot un poble guarda les més preuades
joyes de son sentimentalisme; per axò la fè sempre riu amagada a mirades
indiscretes. La església de vila es sempre en lloch visible y trobador, perquè
allí hi cerca’l poble la fè que li cal per seguir degudament pel camí de la
vida; y a la ermita hi cerca l’esplay de son esperit de son esperit atribolat,
atret per l’encís d’un misteriós misticisme. Per axò té cada poble la seva
ermita, perque cada poble té’l seu sentiment íntim y ferm de tot lo seu; estima
ses montanyes y ses valls, la claror de son cel y la diafanitat de les aygues
de son mar y dels rius que reguen sa terra nadiua, emmirallantla bellament.
Estima ses llegendes, ses histories, ses faules y ses cançons, y tot aqueix
tresor de recorts y de vida’l té reclòs a la seva ermita. Les ermites són
l’estoig hont guarda ses millors joyes tot un poble.
El
text Les
ermites està inclòs en el llibre Vers y prosa (1915) de
Maria Domènech i Escoté (o de Cañellas) que, en els inicis periodístics, ho
feia amb el pseudònim de Josep Miralles a La
Pàtria i Camp de Tarragona. Conreà els
gèneres de la novel·la, narració, teatre, així com també, poesia, algunes de
les quals presentà en diverses convocatòries als Jocs Florals de Barcelona.
Establerta
a la capital catalana, participà al costat de Dolors Monserdà, Carme Karr i,
entre d’altres, Francesca Bonnemaison, en moviments de promoció femenina.
Organitzà conferències en nombrosos indrets amb l’objectiu d’apropar la
cultura, l’educació i els drets laborals a les dones fins al punt de presidir
la Federació Sindical d’Obreres (1912) o, entre altres causes sanitàries,
d’intervenir en la fundació de l’Escola d’Infermeries a Barcelona.
Col·laborà
en les revistes: El Poble Català, La
Tralla, La Veu de Catalunya, Feminal, Or
y Grana… i, entre la producció literària que va redactar, hi
ha novel·les: Neus (1914), Contrallum (1917), Els
gripaus d’or (1919) o, entre d’altres, el poemari: Al
rodar del temps (1946). Part de la seva obra resta inèdita.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta Festafesta.net: https://festafesta.cat/maria-domenech-i-escote/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada