La ceramista Griselda Karsunke i
Llovet (Barcelona, 1946 – 2020) ha estat, conjuntament amb l’advocat Pep
Cruanyes, l’editor Joan López i el tècnic de cultura Joan Grau, membre
fundadora de l’Associació Cultural Joan Amades el 1995. La participació que va
tenir en la creació de l’entitat es remunta però a l’any 1990, en ocasió, per
part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de
l’organització del centenari del naixement de l’Amades on va conèixer la Consol
Mallofré cunyada i secretària personal del folklorista.
Arran de l’amistat sorgida entre ambdues,
la Griselda va contribuir a fer viable la voluntat de la Consol, hereva de
l’obra d´Amades, que no era altra que continuar divulgant els reculls inèdits
que fins llavors encara hi havia de l’escriptor, mort a Barcelona el 1959.
D’aquí que, en fer-ho possible, gràcies a la creació de l’Associació Cultural
Joan Amades, en agraïment, va obsequiar-la amb una sèrie d’objectes que
conservarà com a tresor. La relació de materials vinculats a la cultura popular
és la següent:
- Barret de cop
- Ventall de fil
- 2 espardenyes
- 3 puntes de boix
- 2 picadors (adult i infantil de la Consol Mallofré)
- 1 carrau infantil
- Sobre amb dedicatòria de Nadal i nadala original de Manuel Bas
- Sobre amb anotacions sobre gegants
- Sobre amb partitures de balls de gegants
- Sobre amb fotografies de gegants antics
- Sobre amb esqueles (Amades i Consol Mallofré)
- Correspondència de Joan Amades rebuda sobre gegants any 1953
- Catàleg exposició d’Imatgeria Popular, 1927
- Separata La Patum de Berga. Junta de Museus, 1932
- Els rellotges de sol, 1938
- Recordatori del 1835
Mesos després del decés de l’artista,
en Josep M. Gol, marit de la Griselda i, amb el recolzament del seus fills:
Oriol, Anna i Arnau, han fet donació d’aquests objectes a la Direcció General
de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya perquè siguin incorporats en el fons Joan Amades on,
en endavant, es conservaran com a unitat d’arxiu amb el nom: Llegat Griselda Karsunke.
A tall descriptiu, cal exposar de
forma testimonial que entre els efectes tradicionals, les dues picadores que
l’integren, havien estat propietat de la Consol Mallofré en la seva infància a
Sant Quintí de Mediona d’on era filla i que utilitzava per anar a rentar la
roba en el safareig del Sol de la Vila.
Explicat això, en homenatge a la
Griselda, compartir una cançó d’arrel
tradicional extreta del Costumari de
l’Amades (Vol. I pàg. 663), recollida pel mestre Tomàs, que les àvies cantaven fent
bugada i que, probablement, la Consol també havia escoltat amb les picadores a
la mà: Caterina de Lió.
Caterina va al riu
a rentar la bugada.
En passen tres galants,
tots tres l’han saludada.
A on?
Sota el pont de Lion.
Ja en diu el més petit:
- Oi quina galant dama! –
Respon el mitjanet:
- Qui la tingués en cambra. –
Contesta el més grandet:
- Calleu, calleu, xerraires. –
La seva sogra, que ho sent,
al seu fill ho explicava;
ja ho explicava al seu fill,
que allí vora llaurava.
Ja n’agafa un bastó,
un bastó i l’agullada;
tantes n’hi ha pegat
que per morta l’ha deixada.
(*) Guió de ràdio emès al programa internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/donacio-de-la-familia-de-griselda-karsunke/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada