-
Tira-i de Taga!
I pom! , queia una pedra als seus peus sense
tocar-lo.
-
Tira-li de Puigcerveris!
I pom!, una altra pedra. I anaven dient:
-
Tira-li de Taga!
-
Tira-li de Puigcerveris!
I pom!, pom!, anaven caient pedres al seu
voltant, que van marcar un pas sense tocar per res l’home. Els que tiraven les
pedres eren els gegants de Taga i de Puigcerveris, i les pedres marcant el jaç
encara hi són, i en diuen el jaç de l’home.
Hom diu que abans hi habitaven el gegant i la gegantessa.
El jaç de l’home és un dels materials de Joana Vidal i Tarragó
que va ser divulgat pel seu net, Joan Soler i Amigó, en el llibre: Joana Vidal, folklorista (2010). Alumna
de Rossend Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la
Dona recopilà documentació en l’àmbit de la rondallística i, part de les
recerques realitzades, es troben custodiades en el fons personal del mestre a l’Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona agrupades en cançons, creences, jocs,
oracions i pràctiques curatives.
Publicà articles a Art Jove, Arxiu de Tradicions Populars, Catalana, El Puigmal i, entre d’altres,
Una vegada... Animada pel seu mestre, realitzà conferències en espais com
el Centre Excursionista de Catalunya analitzant les relacions entre les
rondalles catalanes i les aràbigues, on va utilitzant el comparatisme com a
mètode d’estudi. Les mil i una nit i les
rondalles catalanes, Rondalles aràbigues i, 7 rondalles d’Orà són mostres
de l’aportació que va fer en aquesta línia en la divulgació de la cultura
popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada