Forma part del projecte Biblioteca de Tradicions Populars que
Joan Amades autoedità entre els anys 1933 - 1937 i que, pel que fa al cas, va
enumerar amb el volum XXIV de la col·lecció el 1935. Anys després, l’Associació
Cultural Joan Amades el reeditaria el 2008 en edició facsímil amb una
introducció escrita per Roger Costa en la qual al respecte explica que: “El llibre glossa cent trenta cinc refranys
que esmenten personatges històrics, llegendaris, apòcrifs, imaginaris o bé la
personalització d’un mot comú que en el refrany esdevé nom propi, segons la
classificació que el propi autor fa en el pròleg original. En alguns casos els
personatges o les institucions de què es parla estan documentats històricament;
en altres, en canvi, és evident -i així ho palesa Amades- que es tracta o bé de
personatges o bé d’episodis elaborats per la inventiva popular…”
Doncs, de tot el conjunt de refranys
personals, divulgar El secret de
l’Ametller que ningú havia de saber-lo, i tothom el va saber del qui el folklorista explica
que: Aplicat
a l’afer que ha d’ésser reservat i és públic. Hi ha variants que diuen: El
secret de l’Ametller, que només el sap un de cada carrer. El secret de
l’Ametller que només el saben tres, els de la vila i els forasters.
L’Ametller era un fadrí vell. A més de vuitanta anys decidí casar-se.
Demanà consell a un amic seu, que li ho desaconsellà objectant-li, entre altres
coses, la gran indiscreció femenina. L’Ametller, malgrat el consell
desfavorable, es va casar, i retreia a l’amic el seu equivocat parer. Aquest li
replicava que fins que no hagués posat a prova la discreció de la seva muller
no ho podria saber. Per provar-ho, un dia en anar a dormir va amagar-se un ou.
Un cop al llit, començà a queixar-se i gemegar. La seva esposa estava inquieta,
i ell li digué: “Faig un ou. És cosa que m’ha pasat moltes vegades. Sobretot,
no ho diguis pas a ningú, perquè ¡¡¡ què diria la gent!!!”
La seva muller no sabia refer-se de la sorpresa. En llevar-se ho anà a
contar a la seva mare i li encarregà que, sobretot, no ho digués a ningú. La
sogra ho explicà a una veïna. La sorpresa de la veïna no tingué límit i anà a
contar-ho a una seva germana. Li va dir: “Saps l’Ametller? Pon dos ous cada
nit. Però no ho diguis a ningú perquè no volen que es sàpiga.”
El cas s’esbombà aviat per tot el poble, fins que l’alcalde volgué saber
què passava. Envià a cercar l’Ametller i li preguntà si era cert que ponia cent
ous cada dia. L’Ametller restà sorprès i digué: “Cent ous?” El batlle replicà:
“No; m’havien dit noranta-nou, però jo t’he dit cent per fer el nombre més
rodó.”
(*) Guió de ràdio emès al programa internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/refranys-personals/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada