Riure
d’infants, neix un món
de l’una a
l’altra rialla,
pura rialla
que es don
a l’encís de
l’ou com balla.
Roda que roda
el molí,
xeixa de joia
moldria
de rialles
sense fi,
dring de l’or
de l’alegria
de tots els
infants del món
al voltant de
l’ou com balla.
Infants amb
estels al front
i al cor la
picabaralla
que se’ls
endurà, durà,
picarols
d’eterna festa.
Blanca
sorpresa, a la mà
l’animeta al
joc es presta
com suspesa
al pur cristall
de l’aigua
viva, tan viva
com el néixer
d’un cavall
o de la vela
que tiba.
Blanc
clofollet, ves què et mou
al ritme de
l’hora clara.
De la dansa
no dir prou,
I a riure, i
a riure encara...
L’Ou com balla és una composició poètica de Palmira Jaquettí que va presentar en els Jocs Florals de la llengua catalana de Tolosa de Llenguadoc en l’exili. Llicenciada en Filosofia i Lletres, ocupà una càtedra de literatura francesa i es dedicà amb passió a l’ensenyament escolar.
Traductora, compositora, folklorista... participà en
missions de l’Obra del Cançoner Popular
de Catalunya en terres de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i Andorra creant més
de 10.000 fitxes informatives de cultura popular on descriu de manera detallada
els llocs que va visitar en companyia de
Maria Carbó, Mercè Porta, Enric d’Aoust o tota sola, entre els anys 1921 i
1940.
En relació a la producció artística i de recerca, en la
Biblioteca de Catalunya i en l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat es conserven
documents originals de les obres i estudis realitzats. Respecte als llibres
publicats, destaca el recull de poesies: L’estel
dins la llar (1938) així com els reculls musicals: Mis canciones navideñas (1943) i Trenta cançons nadalenques per a cant i
piano (1952).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada