Per Corpus, al pati de l’Hospital guarnien
l’ou com balla, i era obligat entre la quitxalla del barri anar-hi a passar
hores i hores. El diumenge de la vuitada, el matí, es feia una processó que
voltava pel pati de l’Hospital i era destinada especialment als pobres malalts,
els quals, si la malaltia els ho permetia, sortien a veure-la des de la
galeria. En aquesta processó concorrien els gegants de la ciutat, però com que
eren tan alts i no passaven per la porta del carrer de l’Hospital, que era per
on entraven al pati, els havien de passar ajaguts. Tota la canalla ens
concentràvem vora de la porta per on entraven els gegants per tal de veure els
capitells i el fustam interior que forma i sosté el ninot, vista a la qual
donàvem una importància molt extraordinària, i després ens alabàvem que havíem
vist “el c... de la geganta”, i això donava to i categoria...
El
fragment llegit: Corpus, fou redactat
pel folklorista Joan Amades i es troba inclòs dins del llibre Quan jo anava a estudi que, de forma
pòstuma, l’any 1982 la secretària personal i cunyada de l’autor, Consol Mallofré,
va vetllar per publicar.
El
compromís adquirit amb la divulgació de l’obra de l’escriptor, però, arranca
d’ençà que aquest es va casar amb la seva germana Enriqueta Mallofré fet que va
propiciar que anés a viure amb la parella per dedicar-se a nivell laboral a fer
tasques administratives i distribució de llibres sobre cultura popular. Amades
patia dificultats de salut i el suport que li va oferir es va estendre fins a
la creació de l’Associació Cultural Joan Amades el 1995.
Si bé no va signar cap llibre, la dedicació al costat del folklorista és un clar exemple de treball a l’ombra de l’artífex del Costumari Català. Tant és així, que, més enllà de la mort d’Amades l’any 1959, continuà difonent de forma incombustible estudis inèdits com aquest on apropa apunts d’infància de l’etnògraf barceloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada