Forma
part de la col·lecció de llibres: Biblioteca
de Tradicions popular que Joan Amades va escriure en el volum segon de la
sèrie, la qual, més endavant, l’Associació Cultural Joan Amades reeditaria en
versió facsímil de la mà d’edicions El Mèdol de Tarragona i, per l’obra en
qüestió, amb l’afegitó l’any 2001 d’un text d’obertura redactat per Ramon
Felipó on situa l’obra en el temps tot dient: “Joan Amades recull i explica les senyes d’identitat patriòtiques en
aquest llibre. Ho publica per primer cop després d’una dictadura, la del Primo
de Rivera, que seria una petita ombra en comparació de la que Franco mantindria
contra el poble català anys després. Ho publica el 1933, any d’eufòria,
llibertat, catalanisme i democràcia, i poc abans dels fets del 6 d’octubre del
1934...”
En
relació a les llegendes que aplega el treball hi trobem Hable usted cristiano on el folklorista exposa: “En temps de Felip IV hi hagué per part dels
castellans gran interès a soscavar i minar els interessos i les llibertats de
Catalunya, que feien treballs de tota mena per minvar el prestigi i l’autoritat
dels Consellers de Barcelona i cercaven tots els mitjans possibles per a la
castellanització de Catalunya. Entre les diverses coses que varen fer-se, en
fou una la invasió del Monestir de Montserrat per frares castellans, que de
mica en mica anaven donant a la vida conventual una faisó tota diferent de la
que sempre havia tingut, en detriment dels costums catalans. Va arribar-se fins
al punt d’exigir als pelegrins i fidels que acudien a demanar confés que
parlessin en castellà i, si en agenollar-se al confessionari, no s’expressaven
en la parla dels dominadors del Monestir, els era respost amb tota l’agror i
brutalitat: “Hable usted cristiano”; i sense cap més raó eren rebutjats i els
era negat el confés si no parlaven com els era manat i ordenat amb tota
rigidesa, com si en lloc d’una església es trobessin en una caserna.
Quan va córrer la veu de l’actitud presa
pels monjos de Montserrat, va haver-hi per tot el principat una gran alarma, i
el poble deia que fins la Mare de Déu de Montserrat volien fer tornar
castellana; que, si se’ls deixava fer, el dia menys pensat se sabria com la
patrona de Catalunya havia estat portada a terres forasteres. El Consell de Cent
va reunir-se i va acordar de posar esmena al mal procedir dels monjos
castellans, i temeren també no ja que desaparegués la Mare de Déu, sinó el seu
valuós i riquíssim tresor...”
Bé, la
llegenda que recull Amades continua, com malauradament en l’actualitat, també,
el: “Hable usted cristiano”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada