En una petita ciutat de les
vores del Rin hi havia un jutge que tenia una mica de mala fama. Es deia
–encara que, això sí, abaixant la veu- que no aplicava la llei a tothom de la
mateixa manera. Per als rics i els poderosos, les persones influents i ben situades,
la llei era suau i benigna. Però per als pobres i els desvalguts, les persones
humils i senzilles, la mateixa llei, aplicada per aquell jutge, era severa i
inflexible, era dura, aspra i cantelluda.
Una vegada el jutge va anar a
encarregar un parell de sabates a un sabater que tenia l’obrador a la baixada
del Pont Vell, molt conegut i apreciat per la traça que demostrava en el seu
ofici i la bondat de les sabates que sortien del seu obrador. El sabater va
prendre les mides del peu del jutge i li va dir que hi tornés al cap d’una
setmana que ja les hi tindria fetes.
Tal com havien convingut el
jutge hi va tornar al cap de vuit dies i el sabater li va lliurar el parell de
sabates que li havia fet. Eren dues sabates ben fetes de debò, dues magnífiques
peces d’artesania, però ben diferents l’una de l’altra. La del peu dret era una
sabata plana, de pell girada i amb una sivella de plata, i la del peu esquerre
era de taló alt, de xarol i es cordava amb un llaç de seda.
El jutge, tot estranyat i
sorprès de la diferència, li va demanar per què les sabates no eren iguals, i
si ho havia fet per a tal de riure’s d’ell. Aleshores, el sabater li va donar
aquesta explicació:
-
Això no us hauria pas d’estranyar, senyor
jutge. He fet amb les sabates el mateix que feu vós als vostres judicis: en
casos semblants, apliqueu la llei d’una manera diferent als uns i als altres.
Text: Albert
Jané
Il·lustració:
Virgili
Locució: Mònica
Estruch
Rondalla
publicada a la revista Cavall Fort
núm. 404 (1979) i en el recull Rondalles
d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada