dijous, 17 d’abril de 2008

Balança fiscal


He decidit de forma conscient donar el primer pas i publicar avui sense embuts la balança fiscal. Prou de miraments, potser  ja va sent hora de dir les coses pel seu pes, no? Tant costa sincerar-se? On està el problema? Res, que em deixo anar i esbombo la meva part.
Fa dies que, inclús al llit, hi donava tombs. Sentia tocar quarts i hores desvetllada sense arribar a comprendre el perquè de tot plegat. Inquieta com sóc, portava anys escoltant amb atenció els polítics mentre exposaven a la ràdio i a la televisió el tema. És més, guardo en carpetes retalls de premsa on economistes de prestigi analitzaven l’afer. I la veritat, ara que  he sospesat això de la balança, trobo que la solució es facilíssima. Va, es diu i després a decidir què cal fer, no?
Anant al gra. Servidora cada matí, entre les primeres accions del dia, tinc per costum mesurar-me. Sí, ja ho sé, poc sobrepès hi ha, però el controlo de prop no fos cas que emmalalteixi. Per combatre’l m’aplico una alimentació vitamínica i malauradament em resulta deficitària. Faig esforços però acabo tenint disgustos en qüestions de talla. No és pas que em sobri res sinó que més aviat em manca. Vaja, que se  m’asseca la pell de forma alarmant.
Explicat el cas però, detecto a l’estiu enfrontaments territorials amb les veïnes de  l’apartament de Cubelles. A l’ascensor, si coincideixo amb l’extremenya i l’andalusa, em tracten d’insolidària. Elles dos cada agost estan més farcides i, a més, m’acusen  que subestimo el meu PIB. Quin trencaclosques!
Pel que fa a la renda, cada nòmina que ingresso experimento que va a menys. Per exemple: a l’estiu a platja, per evitar despeses he d’aprofitar el banyador de temporades anteriors. En canvi, les veïnes peninsulars, en llueixen mitja dotzena de nous. Ah, i per adobar-ho, m’he de sentir dir de tot: que si no tinc motiu de queixa, que si amb el meu tipet hauria de callar, que si sóc garrepa en banyadors, que si patim, que si patam... Mal moment vaig tenir quan els digué que deixessin de fiscalitzar-me la balança.
D’això, d’aquí poc més d’un parell de mesos les tornaré a trobar. Els 64 quilos que avui aquí divulgo seran convenient qüestionats per un bany de xifres amb la voluntat de relativitzar comparacions. De fet igual com si de debò s’acaben publicant les balances de l’estat. Tones de maquillatge.

La Magina dels ous

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada