dimecres, 23 d’abril del 2008

Totxos de paper


Per la diada surto a primera hora a tafanejar els llibres que hi ha exposats a les paradetes. Tinc la mateixa sensació que quan vaig a comprar al matí  a mercat. Cal ser-hi puntual, en aquest cas no és que hagi de córrer per por que s’acabi el rap fresc o la llonza de porc, res de tot això. Ho faig per veure amb tranquil·litat el gènere que hi ha escampat damunt de les taules. Per Sant Jordi, si estic massa estona perfumant-me a casa, hauré begut oli; ja que després trobaré cues de gent amorrada als taulells i m’atabalaré. Solució, en sonar el despertador cal anar per feina i fruir del moment. Si miro de ser matinera, m’estalviaré bafarades d’aire al clatell a canvi d’estar gairebé sola enfront els lligalls que conviden a la lectura. I quina fal·lera que ens agafa per triar i remenar llibres! Que i farem, tot sigui perquè malgrat esdevingui fugisser,  per unes hores se’ns desperti la passió per la lectura.
Des de fa uns quants anys, de tota l’oferta disponible que hi ha per Sant Jordi m’atreu el feix especialitzat en política. No sé com s’ho fan però no hi ha capitost sigui del bàndol que sigui que deixi de publicar per l’ocasió. I llavors, servidora, sempre em faig la mateixa pregunta: Com s’ho maneguen aquesta santa gent? Què incrèdula que sóc! Segur que faig pagar justos per pecadors ara bé tinc seriosos dubtes que, per un costat, tots estiguin tocats pel do de l’escriptura i, per l’altre, disposin de temps per administrar en aquesta direcció.  Si jo per fer un articulet hi ha setmanes que suo per entregar-lo a la redacció, com s’ho fan per omplir pàgines senceres fins a escriure llibres? Evito treure’ls mèrit, no obstant una sospita que aquí a més d’un  l’ajuden. Ei, vull dir que es tracta d’allò que en argot s’anomena: negre. Oi que m’explico?
Doncs bé, colors a part,  a veure quin llibre em sedueix... enguany.  Trobaré tractats sobre independència, nació, estat, continent, globalització, federalisme, liberalisme, catalanisme, esquerres, centrisme, balances fiscals i, entre d’altres, memòries, memorables memòries... Ja ensumo olors de tinta impresa, a més imagino que toparé amb algun d’agosarat que signarà llibres a cor què vols.

La Magina dels ous

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada