Per la diada surto a primera hora a tafanejar els
llibres que hi ha exposats a les paradetes. Tinc la mateixa sensació que quan vaig
a comprar al matí a mercat. Cal ser-hi
puntual, en aquest cas no és que hagi de córrer per por que s’acabi el rap
fresc o la llonza de porc, res de tot això. Ho faig per veure amb
tranquil·litat el gènere que hi ha escampat damunt de les taules. Per Sant
Jordi, si estic massa estona perfumant-me a casa, hauré begut oli; ja que
després trobaré cues de gent amorrada als taulells i m’atabalaré. Solució, en
sonar el despertador cal anar per feina i fruir del moment. Si miro de ser matinera,
m’estalviaré bafarades d’aire al clatell a canvi d’estar gairebé sola enfront
els lligalls que conviden a la lectura. I quina fal·lera que ens agafa per
triar i remenar llibres! Que i farem, tot sigui perquè malgrat esdevingui
fugisser, per unes hores se’ns desperti
la passió per la lectura.
Des de fa uns quants anys, de tota l’oferta
disponible que hi ha per Sant Jordi m’atreu el feix especialitzat en política.
No sé com s’ho fan però no hi ha capitost sigui del bàndol que sigui que deixi
de publicar per l’ocasió. I llavors, servidora, sempre em faig la mateixa
pregunta: Com s’ho maneguen aquesta santa gent? Què incrèdula que sóc! Segur
que faig pagar justos per pecadors ara bé tinc seriosos dubtes que, per un
costat, tots estiguin tocats pel do de l’escriptura i, per l’altre, disposin de
temps per administrar en aquesta direcció. Si jo per fer un articulet hi ha setmanes que
suo per entregar-lo a la redacció, com s’ho fan per omplir pàgines senceres
fins a escriure llibres? Evito treure’ls mèrit, no obstant una sospita que aquí
a més d’un l’ajuden. Ei, vull dir que es
tracta d’allò que en argot s’anomena: negre.
Oi que m’explico?
Doncs bé, colors a part, a veure quin llibre em sedueix... enguany. Trobaré tractats sobre independència, nació,
estat, continent, globalització, federalisme, liberalisme, catalanisme, esquerres,
centrisme, balances fiscals i, entre d’altres, memòries, memorables memòries...
Ja ensumo olors de tinta impresa, a més imagino que toparé amb algun d’agosarat
que signarà llibres a cor què vols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada