El voleibol

Cavall Fort núm.1099

Deixeu-vos sorprendre

EL VOLEIBOL

L’espectacularitat de les accions dels jugadors, juntament amb la velocitat de moviment de la pilota el converteixen en una modalitat esportiva  vistosa  i  atractiva de realitzar.

Característiques principals

El voleibol és un deport practicat entre dos grups de 6 jugadors que consisteix a fer passar la pilota al terreny contrari per damunt d’una xarxa transversal situada a la meitat de la pista. Les dimensions totals de la superfície del joc són de 18 metres de llargada per 9 d’amplada, dividides en dos rectangles de 9 x 9 metres. Per disputar els partits, s’utilitza una pilota de mida semblant a la de futbol però més lleugera de pes.  Cap jugador no pot tocar-la dues vegades seguides, ni cap equip passar-se-la més de tres tocs  sense enviar-la al cap contrari. La pilota no es pot aturar, subjectar, retenir o acompanyar. De forma habitual, s’envia al camp contrari amb una mà, amb totes dues o amb qualsevol part del cos. Una jugada s’acaba en el moment que la pilota toca a terra o quan un jugador comet una falta. Sempre que l’equip receptor del servei guanyi un punt els seus jugadors han de rotar, canviar les seves posicions en la pista, en el sentit de les agulles del rellotge. Els partits es juguen al millor de tres sets, els quals es guanyen amb 25 punts i amb 2 de diferència respecte de l’equip contrari. En cas d’empat a 2 sets, es portarà a terme un decisiu 5è que es jugarà a 15 punts.

Els orígens

El professor d’educació física William G. Morgan l’any 1895 creà una modalitat esportiva als Estats Units d’Americà inspirat en aspectes del tennis i el bàsquet. Del primer esport en readaptà la xarxa i, del segon, el volum de la pilota amb un pes més lleuger. L’inventor volia experimentar un esport on no hi hagués contacte físic i en que es desenvolupessin tant els membres superiors com inferiors dels esportistes. En un primer moment el joc es va dir Mintonette i ja una mica més endavant un altre professor d’educació física, anomenat Halstead, va proposar el nom amb el qual es coneix avui. L’any 1947 es fundà a París la Fédération Internationale de Volleyball (FIVB), organisme que regeix la pràctica de voleibol i, que a principis de l’any 2000, en modificà la reglamentació amb intenció de fer-lo més àgil. Destaquen entre les novetats la creació d’un nou jugador conegut com a lliure que va equipat amb una samarreta diferent i que només pot jugar en les posicions endarrerides del camp. S’explica que a Catalunya els primers llocs on es practicà el voleibol fou a les platges de la costa i que entre els clubs pioners fa 40 anys despuntava entre d’altres  l’ACD Bombers de Barcelona, el Cornellà i el Santa Coloma.

El minivolei                                                

El terreny de joc, l’alçada de la xarxa, el diàmetre i pes de la pilota així com la composició dels equips i la durada dels sets varia en funció de les categories. S’inicia la pràctica del minivolei en grups d’alevins on en camps de dimensions  més reduïdes, 6 metres d’ample per 12 de llarg. El sostre de la xarxa és de 2 metres, el tacte de la bola és fa més agradable i, entre d’altres normes el practiquen en la pista només 4 jugadors. A mesura que les edats augmenten, en les categories d’infantil, cadet i juvenil trobem altres tipus de diferències si l’esport és practicat per nois o  bé per noies. Per exemple varia l’alçada de la xarxa o el pes de la pilota però en canvi les dimensions del camp, el sets a disputar o la formació dels equips ja és igual que la dels adults. Què, ens passem la pilota per damunt la xarxa?

Durant un partit, la mitjana de salts que fan els jugadors pot arribar a ser d’uns 80 entre bloquejos, serveis i atacs.

Adreça d'interès:  www.fcvolei.cat