.jpg)
Tret de les flors que van creixent gràcies a l’aigua
caiguda del cel –que ja és dir-, en
aquest moment, al balcó, disposo de lloc lliure per encabir-hi persones. De
fet, em plantejo de cara a la
Festa Major llogar-hi cadires. Vés a saber, potser faré
l’agost! Ara, si sóc franca, dubto que
vingui algú. Hauria de mudar-me de casa per tenir requesta perquè, exceptuant
trabucaires matiners, davant del balcó hi ha poc ambient. Pel que fa a les
vistes panoràmiques tampoc es cap cosa de l’altre dijous. Veig les façanes
d’enfront i, sincerament, són poc suggestives, a més, el bacallà que passeja
pel carrer no és un cànon de bellesa. Clar que, si acondiciono l’espai amb
comoditats com ara: tendal, coixins per
jeure, servei de càtering... potser hauré de penjar el rètol de “complet”. Ho
estudiaré.
On sí que hi ha problemes d’aforament és, per exemple
en indrets com aquests on empaiten la pilota i que en diuen futbol. Quan fan un partit -sobre el paper de
bandera-, hi ha bufetades per seure al millor lloc. Sembla que les coses han
d’anar maldades per trobar-hi forats ja que en cas de bonança les llotges
presidencials estan ocupades per reputades personalitats. L’aglomeració de caps
de bestiar ve certificada per les càmeres, que en comptes d’estar pendents de la
gespa, enfoquen els escalfadors de butaques d’honor. Ei, que dur ha de ser anar-hi a contracor quan no et va
ni et ve, no? I que feixuc els ha de
resultar també empassar-se una òpera, una anada dalt d’un carro, un recital
poètic, una “feria”... i evitar sobretot de badallar en públic! Haver-ho pensat
abans. És part del preu que s’ha de
pagar per estar a la poltrona. S’ha d’anar a fitxar, a fer presència perquè
toca i de retruc intentar d’esgarrapar vots. Cal fer mèrits de cara a la galeria a fi d’intentar pujar en les
enquestes de popularitat!
El dia que ompli el balcó enlairaré coets. Serà
interessant escoltar les converses que es coguin in situ. Ja em veig envoltada de
perles, observada, flirtejada, negociant qui sap què i de quina manera. Clar
que, rumiant-ho a fons, potser serà més fàcil que plogui que no pas que cap
honorable m’adobi les jardineres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada