dijous, 1 de maig de 2008

La llotja


Tret de les flors que van creixent gràcies a l’aigua caiguda del cel –que ja és dir-,  en aquest moment, al balcó, disposo de lloc lliure per encabir-hi persones. De fet, em plantejo de cara a la Festa Major llogar-hi cadires. Vés a saber, potser faré l’agost!  Ara, si sóc franca, dubto que vingui algú. Hauria de mudar-me de casa per tenir requesta perquè, exceptuant trabucaires matiners, davant del balcó hi ha poc ambient. Pel que fa a les vistes panoràmiques tampoc es cap cosa de l’altre dijous. Veig les façanes d’enfront i, sincerament, són poc suggestives, a més, el bacallà que passeja pel carrer no és un cànon de bellesa. Clar que, si acondiciono l’espai amb comoditats com ara:  tendal, coixins per jeure, servei de càtering... potser hauré de penjar el rètol de “complet”. Ho estudiaré.
On sí que hi ha problemes d’aforament és, per exemple en indrets com aquests on empaiten la pilota i que en diuen futbol.  Quan fan un partit -sobre el paper de bandera-, hi ha bufetades per seure al millor lloc. Sembla que les coses han d’anar maldades per trobar-hi forats ja que en cas de bonança les llotges presidencials estan ocupades per reputades personalitats. L’aglomeració de caps de bestiar ve certificada per les càmeres, que en comptes d’estar pendents de la gespa, enfoquen els escalfadors de butaques d’honor. Ei, que dur  ha de ser anar-hi a contracor quan no et va ni et ve, no?  I que feixuc els ha de resultar també empassar-se una òpera, una anada dalt d’un carro, un recital poètic, una “feria”... i evitar sobretot de badallar en públic! Haver-ho pensat abans.  És part del preu que s’ha de pagar per estar a la poltrona. S’ha d’anar a fitxar, a fer presència perquè toca i de retruc intentar d’esgarrapar vots. Cal fer mèrits de cara a  la galeria a fi d’intentar pujar en les enquestes de popularitat!
El dia que ompli el balcó enlairaré coets. Serà interessant escoltar les converses que es coguin in situ. Ja em veig envoltada de perles, observada, flirtejada, negociant qui sap què i de quina manera. Clar que, rumiant-ho a fons, potser serà més fàcil que plogui que no pas que cap honorable m’adobi les jardineres.

La Magina dels ous

Cap comentari:

Publica un comentari