dijous, 3 d’abril de 2008

Tarimes


Enyoro aquells homes i dones que en soledat, damunt dels escenaris, es dirigien al poble amb oratòria eloqüent. Què se’n ha fet dels estadistes que, sols com mussols, s’amorraven a les multituds per engaltar arengues? Allò sí que eren discursos que entusiasmaven la concurrència! Que apassionant resultava veure com suaven la cansalada darrera el faristol i com xalàvem tots plegats parant l’orella.  Ja calia que tinguessin ben travat el discurs si volien arrossegar les masses, perquè si no era així s’exposaven a perdre credibilitat i prou que vetllaven perquè no els passés. Tot era més naturalitzat i no com ara que resulta més plastificat. Sincerament, trobo a faltar aquelles tarimes pelades, sense emmoquetar, trepitjades pels oradors de la democràcia reconstituïda.  Ep, tampoc és que sigui juràssica, eh?  però certifico que les coses ja no es fan igual.  
Llavors, quan la classe política garlava damunt dels escenaris no els calia decorats, ni focus, ni martingales... En obrir boca, prou que cantaven. I tant que cantaven! Ara, en canvi, la cosa s’ha decantat cap al gran decorat.  Sí, molta banda sonora, pantalles gegants, efectes lumínics  però contingut dialèctic, zero.
El que s’estila avui és omplir l’empostissat de gom a gom de gent i quanta  més hi càpiga, millor. Això fa pinya! i que boniques queden les imatges on es veuen els polítics envoltats de seguidors adoctrinats a totes bandes. Quin espectacle, bufetades i tot per figurar a primera línia. El premi per l’esforç de tenir d’esquena els dirigents és xupar càmera i sortir uns segons als telenotícies o a les portades dels diaris.
Això també passa en més petit format quan a les sales de premsa, a la tarima, pugen els portaveus acompanyats de la cúpula dels partits per donar sensació d’unitat corporativa. Clar, llevat dels casos en què van maldades i on els mateixos protagonistes miren de fugir no fos cas que quedessin retrats. Ara si que m’adono que he deixat de ser joveneta i que em començo a mirar la política amb perspectiva històrica.

La Magina dels ous

Cap comentari:

Publica un comentari