Hi ha una mena d’ètica, un tipus de regla no massa escrita
en lloc de deixar fer durant un temps prudencial al nouvingut / ada als càrrecs
electes. De fet, és com un període de proves, de consolidació, d’assentament a
la novell situació per part de tothom. És a dir, traduït en temes de govern;
per un costat els que manen fan rodatge i, per l’altre, els de l’oposició fan
poc soroll. Analitzant-ho amb deteniment, aquest tipus de gest tal vegada
vindria a ser com un intent d’aclimatació d’entorns, d’hàbitats. vull dir: un
descobrir el despatx, provar la cadira, endreçar calaixos, canviar la
decoració, ventilar finestres... En fi,
que mesurat en termes reals, això vindria a escenificar uns 100 dies naturals
durant els quals les forces opositores procuren – si les crisis internes els
deixen – ser respectuoses amb les autoritats de torn tot desitjant que aital
conducta un altre dia la visquin ells des de dalt el zenit. Transcorreguts
aquets centenar de jorns però, em pregunto si més enllà de la política ens acaba
servint a tots plegat per alguna cosa el savoir-faire.
En canvi, per exemple, en aquesta mateixa porció de
temps recorregut, via internet, les persones privilegiades que pantallegeu –dit
antigament fullegeu- el web satíric, disposeu d’una opinió feta de quin peu
calcem al setmanari. Segur que alguna llàgrima ja us em fet caure, oi? Pel que fa a nosaltres, ens passa cosa
semblant quan examinem l’activitat política quotidiana, els que si dediquen
també ens fan plorar de valent.
Reconduint el tema, quan després d’unes eleccions
generals, d’uns congressos de partit les coses continuen força semblants de com
s’escalfaven fins llavors, cal tornar a regalar uns 4 mesos als reelegits? que
se’n ha fet dels corrents crítics? de les veus discordants? dels grups oposats?
No es preocupeu, com a mínim passats 8 dies aquí ens trobareu de nou a la xarxa
traient punta al llapis o, dit millor, procurant tocar tecles a veure si alguna
sona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada