Pàgines d'estiu

Hem entrat de ple al mes de juliol i, els que es guanyen la mesada en aquesta professió de la política comencen a olorar també unes merescudes vacances. Pobra gent, només faltaria! són humans com la resta de persones i, tots plegats, ens mereixem un veritable repòs, un desconnectar, una recàrrega de bateries que ja durant el nou curs tornarem a buidar.  Sí, prou que ho sé, els polítics en fan tot l’any, de vacances; però, si de mi depèn, que no sigui dit que els prohibeixo fer-ne unes quantes setmanes més, total? Ui, quina una que n’he dit ara. Ja m’he tornat a passar de la ratlla!

Ah, de les coses que més em sorprenen però d’aquests dies, que servidora també tancarà la paradeta, és que sense proposar-m’ho, continuaré topant amb la classe política.  Fem la prova, més tard o més d’hora els líders de les formacions parlamentàries concediran entrevistes des dels seus refugis d’estiu. Vestits amb roba informal, asseguts en cadires de jardí, ompliran pàgines als diaris així com minuts a les ràdios i  les televisions. Amb posat serè, distès, explicaran des del seu observatori com veuen l’actualitat del moment i com pensen afrontar la propera temporada que ens espetegarà a partir del setembre.

Sovint, aquestes xerrades, allunyades dels despatxos de treball, ens apropen un perfil més humanitzat dels polítics on descobrim que van en bicicleta, neden, prenen el sol, caminen a peu, cuinen arrossets, s’ajeuen a fer la becaineta o, entre d’altres coses lloables, dediquen hores a la família.  Ei,  igualet, igualet, com hauríem de fer a totes les cases, no?

Ara, en les entrevistes estiuenques, si veritablement hi ha un element aglutinador comú, aquest acostuma a ser la lectura. Sigui perquè és una pregunta o una resposta premeditada, és habitual fer-hi alguna referència. És a dir, en tot manual de vacances dels polítics sempre hi ha d’haver un raconet per llegir ja que, per motius de feina, se’ls han acumulat els llibres durant l’any. Per cert, qui gosa dir que no són gent culta?

La Magina dels ous