Pilotes fora

Mare de Déu, que pesadets amb el futbol! Encara que no ho desitgés, m’he assabentat del que passava en cada partit de l’espanyola selecció. Es veu que l’han feta grossa, s’han endut xutant cap a casa el trofeu que els acredita campions i l’afició ha sortit al carrer a celebrar-ho. I vinga, som-hi, enlairar coets i estanqueres als quatre vents!

Conten que ha estat un èxit brillant que, ara per ara, de llarg són els millors d’Europa. Vaja, que la premsa escriu que ens trobem davant d’una potència del món mundial! Ah, doncs bé,  si tan sobrats van, si tan bons arriben a ser, poc han de patir per enfrontar-se amb la catalana selecció, no?  Total, si han fet miques els alemanys, russos, italians...  amb els de les quatre barres poc difícil els hauria de resultar. Tanta por els fem?

Pel que fa a l’esclat d’emocions, l’anada en massa a la via pública després de la final sol ser un fenomen que va lligat a la collita de resultats esportius. En canvi, posats a comparar, per coses molt més importants com la recessió econòmica que estem patint, qui dimonis surt a manifestar-se al carrer? Volta’l, això sí que els ha resultat ser una pilota d’oxigen als governants! Si al seu abast estigués, cada cap de setmana signarien on calgués amb els ulls tancats a fi de distreure el personal amb pilotetes.

Res, d’ara en endavant ens ho aniran refregant per la cara una pila d’ocasions. Ja ho veurem, només és qüestió de temps. D’entrada, i com a mínim, en el resum de final d’any de les televisions ens passaran imatges del gol, la foto de equip ideal, l’enlairament de la copa, rius de gent amb samarretes vermelles, cares pintades, barrets de toreros i, entre d’altres, les il·lustres autoritats trencant el protocol dalt a la llotja. Clar, són humans i no pogueren reprimir les emocions. Ja, tot un exemple d’elegància diplomàtica de primer ordre. Mira que sóc esgarriacries jo també!

La Magina dels ous