Olímpics jocs

Quan no és futbol, és bàsquet, automobilisme, ciclisme... però ara, per si algú dorm a la palla i se n’ havia oblidat, toca olimpíades a la Xina. Ànims a tothom, només serà cosa d’uns quinze dies que, amb una mica de sort, ja haurà passat el temporal i tal dia farà un any. Una vegada més –ho dic per si a algú li ve de nou- es repetirà la pantomima de la cerimònia inaugural on asseguts a les grades hi haurà la plana major de caps d’estats del planeta, monarquies parlamentàries, totalitàries, dictadures, dentadures i moltes rialles postisses que aplaudiran la desfilada d’atletes i  banderes. Tot està preparat, l’espectacle està a punt de començar i el país organitzador de torn mirarà de lluir al màxim els seus potencials organitzatius i esportius. Quin preu té això? Buf! Una burrada. Quin cost?  Res, pela en deu!

Si algú desitjava com jo mateixa que els països capdavanters defensors de drets boicotegessin  la Xina per les accions humanitàries que es duen a terme al Tibet o per les reiterades llibertats d’expressió, socials o laborals que es viuen en tot el país asiàtic, sento comunicar que uns quants interessos econòmics obscurs han fet emmudir veus d’estadistes que mesos endarrere s’omplien la boca de propòsits solidaris amb els xinesos més necessitats i que ara callen, passen de puntetes sobre el tema i miren cap un altre costat. Ei, que la pela és la pela i la dignitat està al COI de ves a saber quina consciència mandatària.
Amnèsia total, ara toca maquillar el tema i parlar de l’esperit olímpic que Coubertain de Baró Monsieur pregonava ja fa uns quants anys amb la voluntat d’apropar els pobles de la terra a través de l’esport. Sí senyor, l’important és això; participar! que la resta, poc compta. Ja ho sentirem a dir, tot serà una bassa d’oli. A més, ja espero amb ànsia al diari el/s article/s que publicarà/n el President Molt Honorable cada vegada que la delegació espanyola arribi a alguna final explicant el per què vol que guanyi/n. Això és un President!

La Magina dels ous