Ni agafat amb pinces, això d’ERO
(expedient de regulació d’ocupació) rima massa amb la unitat monetària “EURO”. I sinó, només cal preguntar-ho a les
persones que a hores d’ara en pateixen algun en pròpia pell.
Anar al carrer perquè l’empresa redueix
plantilla no és notícia que convidi a l’optimisme. Darrera de cada comiat hi ha
gent amb dificultats, patiments, i és per aquesta raó que, malgrat sigui
minúscula la contribució que redactors i ninotaires de la negra web oferim, ens solidaritzem amb tots i totes! Posats a
esgarrapar, com fan els empresaris, quina cosa millor hi ha per part nostra que regalar un renovat somriure, veritat?
Doncs bé, a Washington hi ha una de
trobada de mandataris. D’aquest tipus d’aplecs de costellada en diuen G-20
(Grup dels 20 pels menys àvids a lectura de pàgines d’economia). Què fan? Un
fòrum de cooperació i consulta sobre temes relacionats amb el sistema financer
internacional. Ah, que interessant, no?
I qui hi va? Uf! una llista d’estats, més el Banc Central Europeu, el Fons
Monetari Internacional, el Banc Mundial
i el titular del govern espanyol Zapatero Rodríguez José Luis que no ha parat
de marejar la perdiu fins a obtenir un passi del col·lega gal Sarkozy, Nicolás.
A la Villa y Corte de Madrid, de l’anada hispana al
G-20 la premsa la boca en té plena. Es veu que la intervenció de l’inquilí de la Moncloa serà tan
clarivident que ja l’esperen, asseguts.
Farà una aportació summament crucial fins al punt que a Barcelona ha
aconseguit que sectors de la població surtin al carrer igual que per a l’Eurocopa
de futbol a tallar grans vies de
circulació i places com la de Cerdà. Davant de la gesta, obrers de la Nissan , Seat, Delphi,
T-systems... es qüestionen, i amb fonament, què ha d’anar a explicar a Amèrica
quan aquí ja té prou feina? O és que ara resultarà que aquesta pila d’eros
laborals no l’afecten perquè no són competència propera? Ja ho diu la dita:
ningú veu el seu propi gep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada