El cor em batega a
1000! Vinc d’enllestir els papers del permís de conduir que, per aquelles coses
de l’edat, el mes que ve caducava. (Em fa l’afecte que serà la darrera ocasió
que m’ho deixaran tramitar perquè, de cara a la següent..., ensumo que
m’al·legaran que hi sento poc o que no hi veig un burro a 4 passes) I, tot això
és mentida! No és veritat, de reflexes, estic sa. Volen dur-me a l’hort.
Doncs precisament aquest
matí, mentre era a l’hort plantant alls, tenia les antenes parades sentint com
els fills, de casa estant, planejaven anar a trobar el de la gestoria perquè
intermediés a fi que no em renovessin el
carnet de cotxe. Gesticulant braços comentaven que sóc un perill al volant, un
Fittipaldi que premo en excés l’accelerador i que qualsevol dia els donaré un
disgust.
Disgust... a mi me
l’anaven a donar! Així que, en qüestió de segons ja em teniu que de l’hort
estant, els enredo dient: -Surto a
comprar polvets... que se m’han acabat i les patates es grillen!
Anava espitat. Una
mica més, i trec el fetge per la boca fabricant certificats. El més complicat de
tot plegat, ha estat la foto. He hagut d’anar al Fotomaton i, ves, amb les preses tampoc he sortit massa afavorit.
Què hi farem, no disposava de gaire temps així que encara gràcies que ho hagi
enllestit.
Anys endarrere quan
necessitaves una fotografia havies d’anar amb antelació a cal retratista. Et
feien passar cap a l’estudi i seure davant uns focus enormes que enlluernaven.
Allò era una sauna! Les gotes de suor regalimaven front avall. Convenia tenir
un mocador als dits i anar-te eixugant. Clar que també he de dir en favor seu
que eren uns artistes amb el llapis i pinzells als dits. Retocaven els retrats
fent veritables miracles quan encara no existia el Photoshop.
Analitzant com ha
evolucionat la conducta humana davant la màquina de retratar, sempre m’ha
sorprès com hem après a posar-nos-hi bé. Avui, si remenem àlbums antics, a més
de tafanejar papers sèpia i vestuaris tronats, m’agrada observar les cares de
la gent. Aquells rostres d’inseguretat, incomoditat o pànic escènic davant la
càmera no tenen preu.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=1965
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=1965
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada