divendres, 4 de març de 2011

Fer el que toca *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Encara que no haguem sortit mai del rovell de l’ou, tenim en  l’inconscient  col·lectiu  uns coneixements estandarditzats del món que ens envolta. Potser no posarem mai en la vida els peus a ciutats com: Roma, París o, per dir un altra capital, Londres. Però, gairebé tothom en tenim nocions elementals, ja sigui gràcies als llibres, el cinema, la televisió, internet...  que fan que, quan sabem que algun conegut hi anirà, ens creiem facultats per donar consells de grans d’experts:
-         Així que aneu a London el cap de setmana? Ah, atanseu-vos al Big Ben i escolteu com sona el rellotge!
-         Que a l’estiu sereu de vacances a Roma? “Bravissimo”,  quan sigueu al Vaticà doneu records al Papa (de part meva).
És curiós, ens atrevim a marcar itineraris, fulls de ruta i encara ens sorprenem quan algú no segueix al peu de la lletra les nostres doctes recomanacions:
-         Com, anàreu a Venècia i  no pujàreu en gòndola?
-         Que, heu estat a Nova York i no us heu atansat a la zona zero?
Experts com arribem a ser en la matèria, ens sembla que no ens ho acabem d’empassar que, si van de turista a determinades zones, se saltin coses. 
Sí, conec la teoria que diu que has de deixar per visitar alguna part per així poder retornar als llocs; però, si vas al Cairo, i no t’amorres a les Piràmides o, si ets a Moscou, i no passeges per la Plaça Roja... tal vegada  podem estar segurs que hi hem anat? Què voleu que us digui, em fa l’efecte que, llavors, no hen fet el que toca.
Clar que tampoc els fa una veïna, però té la casa plena de souvenirs de totes bandes: Portals de Brandenburg de Berlín, “Giraldes” de Sevilla,  “Golden gates” de Sant Francisco... i què sé jo que més!
Tota la vida que es fa portar pels familiars i amics petits objectes de record. Ella, el més lluny on ha anat és a llençar les escombraries al contenidor. Ara, la seva preocupació actual és on col·locar la Torre de Pisa que tenia sobre del televisor, ja que ha canviat l’aparell per un de pantalla plana i no se li aguanta al damunt la torre, se li inclina... ,fins i tot, més que l’original.

Una abraçada ben forta i... fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=2952

Cap comentari:

Publica un comentari