Hamlet núm. 15 (2011)
Memoritzem el
següent nom: Patrik Cottet-Moine (en
el darrer paràgraf n’amplio informació, d’acord?) Bé, però abans d’arribar-hi, cal
certificar primer que un bon temps primaveral va fer acte de presència del 6 al
10 d’abril a la Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada
i, en especial, (vull) recalcar que la convocatòria
de La Mostra ha superat anteriors bons registres.
I és que, entre els
objectius de l’equip directiu, a més a més, de fer-ho bé (cosa que és de
calaix, no?), d’esdevenir espai de connexió entre programadors i companyies,
produir, coproduir espectacles, premiar muntatges... hem d’emfatitzar que hi ha
hagut la decidida intencionalitat de potenciar
llenguatges d’innovació i risc a fi d’enlairar el nivell dels espectacles
familiars.
En les campanyes
publicitàries del certamen, es feren visibles proves d’aquest esperit ja que,
tot trencant esquemes, aparegueren, als mitjans de comunicació els dies previs
a l’edició, “fitxades”,
davant un imaginari plafó de la policia, les propostes teatrals que es podien veure a Igualada.
Així, en sintonia
amb la filosofia dels directors de La Mostra , els
creatius dels grafismes són dissenyadors en expansió de la capital de l’Anoia. Karles Vives i Ignasi Rojas n’han elaborat la
idea, mentre el rodatge de l’espot ha anat a càrrec de la productora igualadina
Rosebud Films, dipositant la confiança a gent de la comarca.
Un altre exemple
d’innovació el trobem en la gimcana de cerca d’entrades escampades pel municipi a través del joc de
pistes del Geocaching. Via GPS, el
cap de setmana previ a la cita i gràcies al Facebook o Twitter es pogué buscar
en família invitacions i descomptes, una manera divertida d’escalfar motors pel festival.
En un terreny més de
tacte professional, hem de remarcar activitats aplaudides pel sector, com ara
la ponència d’Alberto Fernández Torres “Com
continuar programant, malgrat la crisi?”, la taula rodona amb directors d’altres
festivals “Què esperem trobar en un
espectacle familiar?” o, entre altres focus d’interès, el 2n Mercat de Projectes d’Espectacles, el
qual ofereix a les companyies la possibilitat d’exposar a programadors i productors futures creacions teatrals
intentant acostar fórmules de contractació, inversió econòmica o suport abans
de ser estrenades.
Fruits dels contactes del 1r Mercat s’han pogut descobrir enguany, en les iniciatives de
Zum-Zum teatre amb La camisa de l’home
feliç, Produccions Essencials amb Cinc
contes diferents, Microcosmos Teatre amb Univers, La companyia del príncep Totilau amb Cavallet de cartró i Teatre de Nap-buf amb Marcel Muntanya i Rius o l’auca de l’aigua.
En relació a
l’equip humà que està al capdavant de la fira infantil i juvenil, m’agradaria
accentuar el fet que l’encapçalen dos Òscars. (Reconec que l’acudit cinèfil d’associar-los
amb els guardons de Hollywood és fàcil, però bé
que es mereixerien dues estatuetes com les de l’acadèmia per repensar el
certamen, el gerent Òscar Balcells, i el
director artístic, Òscar Rodríguez). Des que hi tallen el bacallà, han esmerçat
esforços per exhibir amb criteris de qualitat, nivell artístic, novetat... la
selecció d’obres presentades.
Tirant de veta dels
comunicats de premsa facilitats per l’organització, en la 22a Mostra, s’han pogut veure 75 espectacles diferents i,
a més, han penjat el cartell d’entrades exhaurides en 30 dels 64 passis pels
qual es necessitava tiquet. Els espais
d’actuació de les companyies, ja sigui tancats o a l’aire lliure, han estat 11
amb l’afegitó, també, de dos recorreguts planejats per poder transitar els
espectacles itinerants com els de gran format d’Actua Produccions amb Les Nomades, la música encomanadissa
dels Always Drinking Marching Band, l’element d’imatgeria local Cavall
d’Igualada o l’engrescador Quimet Pla
amb el Teatre Tot Terreny i el General Bum-Bum.
De bracet al programa
oficial, dues empreses, Camaleònica d’Espectacles, que fomentava accions de
circ, i Gestió i Assessorament d’Actes Culturals (GAAC) concentraren en els
respectius escenaris 4.700 espectadors del total dels 26.000 que anaren, segons
xifres dels organitzadors, a La Mostra.
Ah! i el
que desvetllava en començar. Com a bombó
i vingut de l’altra banda dels Pirineus la Compagnie des Zèbres va provocar al Teatre
Municipal l’Ateneu rialles col·lectives amb les situacions còmiques interpretades
pel clown francès. Tot plegat, molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada