Hoooooooooola, bona hora a
tothom!
El
debat està garantit; una bandera és un drap? Tic, tac, tic, tac... (ah, depèn...) Ja hi som! Mireu; una de les accions que els
humans portem a terme quan ens identifiquem “de
ple” amb alguna cosa que ens fa vibrar i “mos” emociona, aquesta, pot provocar que, com a resultes, pengem
al balcó un tros de tela. Que sí, que ja ho sé! No ho fa tothom... (com alguns
pregonen hi ha una “majoria silenciosa”)
però, ves que passi quelcom de sonat que, llavors, un vistós nombre de gent es manifesta, com per exemple, ara mateix
succeeix amb “el piloto” de carreres
de Cervera; lo Marquez (alies lo tro). Feu, feu un tomb per places i carrers de
la capital de la Segarra veureu en quantes façanes amb baranes al balcó hi ha
penjats llençols de color taronja amb “lo
número 93” estampat.
Que
sí, que no passa cada any això de tenir un doble campió del món que doni voltes
en els circuits de motos a tota pastilla! (ves, que és allò de: - Va, prova-ho,
tu! i... ja veuràs que de fàcil no en té res, tros de... suro! ) Així,
doncs, dir des d’un humil racó de la comarca veïna: Felicitats, Marc!
Però
bé, això de treure a lluir de “cara al
sol” banderes, no acaba aquí. Servidor sóc dels que tinc estelades als
quatre vents i... que en fa de dies que ja hi són! Veig que va per llarg, la
cosa, però, tossut, “les mantindré fidel
per sempre més al servei d’un poble” (al balcó) fins que hi hagi canvis. “Allavontes”, retornaré només a treure
les barres en dates senyalades com; la Diada, la Festa Major o... altres, que
siguin per celebrar amb estima. Ja es veurà... desitjo!
Ara
bé, en relació al fet de saber posar banderes, trobo que... hauríem d’aprendre’n,
també, a saber-les treure. I, si més no, renovar! Perquè, quan porten un temps perllongat
al carrer n’hi ha que han perdut com a mínim el color. - Home, és un signe d’identitat. I tant! però, també de deixadesa,
no?
Pel
que fa a les que onejo comencen a tenir dies i, somio, que... en breu les podré
guardar. Així, doncs, deixaré apuntat a la família que siguin pels néts i... si
pinten bastos; les utilitzin! Clar, que, ben mirat, s’estimaran més que els deixi
“quartos” que, quan els convingui els
faran brillar.
Una
abraçada ben forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=12503
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=12503
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada